Quan parlem de la fe hem de tenir sempre present una distinció. Hi ha una classe de creença completament diferent de la fe. L’existència i el poder de Déu, així com la veritat de la seva Paraula, són fets que fins i tot Satanàs i les seves hosts no poden negar en el més íntim del seu cor. La Bíblia diu que «també els dimonis ho creuen i s’estremeixen.» 17St. Jaume 2: 19 Això, però, no és fe. CAC 72.4
On no solament existeix una creença en la Paraula de Déu, sinó una submissió a la seva voluntat; on se li ha donat el cor i s’han fixat en ell els afectes, allí hi ha fe, una fe que obra per l’amor i purifica l’ànima. Mitjançant aquesta fe el cor es renova conforme a la imatge de Déu. El cor —que en el seu estat no regenerat no se sotmet a la llei de Déu ni tan sols no ho pot— es delecta ara amb els seus sants preceptes i exclama amb el salmista: «Com estimo la vostra llei! És la meva conversa tot el dia.» 18Salm 119: 97 Llavors la justícia de la llei s’acompleix en nosaltres, els «que no caminem a impuls de la carn, sinó de l’esperit» 19Romans 8: 4 FBC CAC 73.1