La vida en Crist és una vida d’assossec. Tal vegada no hi hagi èxtasi dels sentiments, però hauria d’haver-hi una confiança contínua i plàcida. La teva esperança no es concentra en tu mateix, sinó en Crist. La teva debilitat és unida a la seva força; la teva ignorància, a la seva saviesa; la teva fragilitat, al seu poder perdurable. CAC 78.4
Així és que no has de mirar-te a tu mateix ni has de permetre que la teva ment es fixi i resti en el jo, sinó mirar Crist. Pensa en CAC 78.5
«En desembarcar, veié Jesús molta gent; li van fer llàstima, perquè anaven com ovelles sense pastor, i es posà a ensenyar-los moltes coses” (St. Marc 6: 34 RC). el seu amor, en la bellesa i en la perfecció del seu caràcter. Crist en la seva abnegació i humiliació, Crist en la seva puresa i santedat, Crist en el seu amor incomparable: tal és el tema per a la contemplació de l’ànima. Estimant-lo, imitant-lo i depenent enterament d’ell, és com seràs transformat a semblança seva. CAC 78.6
Jesús diu: «Resteu en mi.” Aquestes paraules expressen una idea de repòs, d’estabilitat i de confiança. De nou ens invita: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré.» 13St. Mateu 11: 28 Les paraules del salmista fan ressaltar el mateix pensament: «Reposa en Jahvè i espera en ell.» I el profeta Isaïes assevera: «En una confiança tranquil la trobareu la vostra força.» 14Salm 37: 7; Isaïes 30: 15 CAC 80.1
Aquest repòs no s’obté en la inactivitat, perquè en la invitació del Salvador la promesa del descans va unida amb una crida al treball: «Preneu el meu jou damunt vostre... i les vostres ànimes trobaran repòs.» 15St. Mateu 11: 29 CAC 80.2
El cor que més plenament reposa en Crist és el més fervent i actiu treballador per a ell. CAC 80.3