La perseverança en l’oració és una condició per rebre el que demanem. Hem de pregar permanentment si volem créixer en fe i experiència. Hem de ser «perseverants en l’oració» . «Doneuvos assíduament a l’oració»7Romans 12: 12 vetllant-hi amb acció de gràcies.»8Colossencs 4: 2 CAC 107.4
L‘apòstol Pere exhorta els cristians que siguin «assenyats i sobris, amb vista a l’oració»91 St. Pere 4: 7. L’apòstol Pau aconsella: «No us in quieteu per res, sinó manifesteu a Déu en tota ocasió les vostres necessitats per mitjà de l’oració i de la pregària, amb acció de gràcies.» 10Filipencs 4: 6 L’apòstol Judes Tadeu, diu: «Vosaltres, però, estimats, edifïcant-vos damunt la vostra fe santíssima, pregant en l’Esperit Sant, manteniu-vos en l’amor de Déu.» 11St. Judes 20, 21 CAC 107.5
Pregar incessantment és mantenir una unió contínua de l’ànima amb Déu, de manera que la vida de Déu flueixi a la nostra; i, de la nostra, la puresa i la santedat reflueixin a Déu. CAC 108.1
Cal ser diligents en l’oració; no heu de permetre que res us ho impedeixi. Feu tant com pugueu perquè hi hagi una comunió permanent entre el Senyor Jesús i la vostra ànima. Aprofiteu totes les oportunitats per anar on hi ha el costum de pregar. Els qui realment procuren mantenir-se en comunió amb Déu assistiran als cultes d’oració, seran fidels a complir els seus deures i estaran àvids i ansiosos de recollir tots els beneficis que puguin assolir. Aprofitaran totes les oportunitats de col locar-se on puguin rebre els raigs de llum celestial. CAC 108.2