Quan dubtem de l’amor de Déu i desconfiem de les seves promeses, el deshonorem i contristem el seu Esperit Sant. CAC 128.2
¿Com se sentiria una mare que oís els seus fills queixar-se’n constantment com si no tingués bones intencions per a ells, quan realment, durant tota la seva vida, s’ha esforçat per fomentar els seus interessos i proporcionar-los comoditats? Suposeu que dubtessin del seu amor; això crebantaria el seu cor. Com se sentirien els pares si llurs fills els tractessin així? I ¿com pot mirar-nos el nostre Pare celestial quan desconfiem del seu amor que l’induí a donar el seu Fill unigènit perquè tinguéssim vida? L’apòstol Pau escriu: «Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que l’oferí per tots nosaltres, ¿com no ens ho donarà tot amb ell?»3Romans 8: 32 CAC 128.3
I tanmateix, quants n’hi ha que diuen, sinó de paraula, amb els seus fets: CAC 128.4
—El Senyor no digué això per mi. Tal vegada estima a altres, però, a mi, no m’estima. CAC 129.1