Crist presentava als seus deixebles les flors del camp, que creixen en rica profusió i llueixen la senzilla bellesa que el Pare celestial els ha donat, com a expressió del seu amor envers l’home. Deia: «Fixeu-vos en els lliris boscans, com floreixen.» 8St. Mateu 6: 28 La formosor i la senzillesa d’aquestes flors naturals ultrapassen en molt l’esplendor de Salomó. L’abillament més sumptuós produït per l’habilitat artesana no pot comparar-se amb la gràcia natural i la bellesa radiant de les flors de la creació de Déu. CAC 133.5
Jesús pregunta: «I, si l’herba, que avui és i demà la tiren al forn, Déu la vesteix així, ¿no farà molt més amb vosaltres, homes de poca fe?»9St. Mateu 6: 30 Si Déu, l’Artista diví, dóna a les senzilles flors, que desapareixen en un dia, els seus delicats i variats colors, ¿no tindrà més atencions en favor d’aquells que creà a la seva pròpia imatge? Aquesta lliçó de Crist és un retret contra l’ansietat, la perplexitat i el dubte del cor sense fe. CAC 133.6