Aquest capítol està basat en Mateu 24; Marc 13; Lluc 21: 5-38.
En sentir que Crist deia: «La vostra casa és abandonada i queda deserta”, 1Mateu 23: 38 els sacer-dots i els governants van quedar terroritzats. Van fer veure que no els afectava, però la idea els va anar donant voltes pel cap. Tenien la sensació que els amenaçava un perill invisible. Podia ser que aquell temple magnífic, la glòria de la nació, aviat seria un munt de runa? L’anticipació d’aquell mal també va colpir els deixebles, que, ansiosos, esperaven que Jesús fes alguna declaració més precisa. Quan van sortir amb ell del temple, li van fer veure la solidesa i la bellesa de l’edifici. Els carreus del temple eren de marbre pur, d’un blanc immaculat, i alguns tenien una mida gairebé ciclòpia. Una secció de la muralla havia resistit el setge de l’exèrcit de Nabucodonosor. La perfecta maçoneria li atorgava un aspecte de roca sòlida extreta d’una sola peça de la pedrera. Els deixebles no entenien com podia ser que algú enderroqués aquells murs tan sòlids. Je 394.1
Quins degueren ser els pensaments de Crist quan li van fer notar la magnificència del temple... Certament, la visió era de gran bellesa, però ell va respondre amb tristesa: «Sí, ja ho veig, que són extraordinaris els edificis. A vosaltres aquests murs us semblen indestructibles, en canvi, escolteu què us dic: Vindrà el dia que aquí no quedarà pedra sobre pedra, tot quedarà destruït».2Vegeu Mateu 24: 2. Je 394.2
Quan Crist va dir aquestes paraules molta gent les va sentir. Però quan van quedar sols, mentre s’estava assegut a la Muntanya de les Oliveres, Pere, Joan, Jaume i Andreu se li van atansar dient: «Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món”. 3Mateu 24: 3. Jesús no va respondre separant la destrucció de Jerusalem del gran dia de la seva vinguda. Va fondre la descripció dels dos esdeveniments. Si els hagués revelat el futur tal com ell el veia, no ho haurien suportat. Mogut per la misericòrdia, va barrejar la descripció de totes dues grans crisis i va deixar que n’escatissin el significat per ells mateixos. Quan els va parlar de la destrucció de Jerusalem les seves paraules profètiques van anar més enllà, fins a arribar a la conflagració final d’aquell dia que el Senyor s’aixecarà per a punir el món per causa de la seva iniquitat, la terra revelarà la seva sang i ja no cobrirà els morts. Tot aquell discurs no anava adreçat només als deixebles, sinó a tothom qui viuria les darreres escenes de la història de la terra. Je 394.3
Girant-se cap als deixebles, Crist va dir: «Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo soc el Messies”, i enganyaran molta gent”. 4Mateu 24: 4, 5. Apareixerien molts falsos messies que pretendrien fer miracles, que declararien que el temps de l’alliberament del la nació jueva havia arribat i n’enganyarien molts. Aquestes paraules es van fer realitat. Entre la seva mort i el setge de Jerusalem van aparèixer molts falsos messies. Però aquest advertiment també anava adreçat als qui viuen en els nostres dies. Al llarg dels anys, en totes les èpoques, s’han desplegat els mateixos enganys que es van desplegar abans de la destrucció de Jerusalem i es tornaran a desplegar en el futur. Je 394.4
«Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi”. 5Mateu 24: 6. Abans de la destrucció de Jerusalem hom lluitava per la supremacia. Els emperadors queien assassinats l’un rere l’altre. Els qui se suposava que eren prop del poder eren passats a espasa. Hi havia guerres i rumors de guerres. «Cal que això succeeixi, però encara no serà la fi [de la nació jueva]. Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. Tot això serà només l’inici dels dolors d’infantament”. 6Versos 6-8. En altres paraules, Crist va dir que quan els rabins veiessin tots aquells senyals declararien que és el judici de Déu contra les nacions per haver subjugat el poble escollit. Declararien que tots aquells senyals són la mostra fefaent de l’adveniment del Messies. Els deia que no es deixessin enganyar, perquè tot allò només era el començament del seus judicis. La gent només s’havia centrat en ella mateixa; no s’havia penedit i convertit a fi que ell els hagués pogut guarir. Els senyals que presentarien com a mostra del seu alliberament serien senyals de destruc-ció. Je 395.1
«Us faran passar tribulacions i us mataran. Tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s’odiaran entre ells».7Mateu 24: 9, 10 Els cristians van haver de passar per tot això. Els pares i les mares traïen els seus propis fills; els fills traïen els seus progenitors. Els amics lliuraven els amics al Sanedrí. La persecució va fer la seva obra matant Es-teve i Jaume entre altres cristians. Je 395.2
Déu, per mitjà dels seus servidors, va donar al poble jueu l’última oportunitat de penedir-se. Es va manifestar a través dels seus testimonis quan eren arrestats, quan els jutjaven i quan eren a la presó. Fins i tot quan els jutges els sentenciaven a mort. El món no n’era digne i, matant-los, els jueus tornaven a crucificar el Fill de Déu. Je 395.3
Això mateix tornarà a passar. Les autoritats dictaran lleis que restringiran la llibertat religiosa. Usurparan un dret que només pertany a Déu. Pensaran que poden controlar la consciència, cosa que només és a l’abast de Déu. Ara mateix ja hi estan treballant i aquesta obra continuarà fins que arribin a un límit que, quan el traspassin, Déu intervindrà en favor del poble lleial que guarda la seva llei. Je 395.4
Cada vegada que hi ha una persecució, els qui en són testimonis prenen un determini: o bé segueixen Crist o bé s’hi oposen. Els qui manifesten simpatia pels qui són condemnats injustament declaren la seva adhesió a Crist. Altres s’ofenen perquè els principis de la veritat són un entrebanc directe per a les seves pràctiques. Molts ensopegaran i cauran. Aleshores apostataran de la fe que abans havien defensat i, quan se’ls jutgi, a fi d’assegurar-se qualsevol benefici, aixeca-ran falsos testimonis i trairan els seus ger mans. Crist ens ha avisat que no ens hem de sorprendre de la conducta antinatural i cruel dels qui rebutgen la llum. Je 395.5
Crist va donar un senyal de la ruïna que havia de caure damunt de Jerusalem i els va dir com havien d’escapar-ne: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que s’acosta la seva devastació. Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l’abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, perquè haurà vingut el temps de donar comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà».8Lluc 21: 20-22 Amb això els advertia del que havia de passar quaranta anys després amb la destrucció de Jerusalem. Els cristians hi van fer cas i cap va perdre la vida quan la ciutat va caure. Je 396.1
Crist avisa: «Pregueu que no hàgiu de fugir a l’hivern o en dissabte».9Mateu 24: 20. El qui va fer el dissabte no el va abolir clavant-lo a la creu. La seva mort no va anul·lar ni buidar el dissabte. Quaranta anys després de la seva mort encara se l’havia de santificar. Durant quaranta anys els deixebles van haver de pregar que la seva fugida no hagués de ser en dissabte. Je 396.2
Des de la destrucció de Jerusalem Jesus va passar ràpidament al gran esdeveniment,, la darrera baula de la cadena de la història d’aquest planeta: la vinguda del Fill de Déu en glòria i majestat. Entre aquests dos esde-veniments, Crist va veure un gran abisme de segles de foscor, un llarg període de temps, segles, que marcarien la seva església amb sang, llàgrimes i patiments. Els seus deixebles no haurien pogut resistir la visió de tota aquella desgràcia i, per això, Jesús només els va esmentar de passada: «Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara ni tornarà a haver-n’hi cap més. I si Déu no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, els escurçarà».10Mateu 24: 21, 22. Els seguidors de Crist haurien de patir durant més de mil anys una persecució com mai abans havia vist el món. Milions de testimonis fidels van ser morts. Si Déu no hagués estès la seva mà per a protegir-lo, el seu poble hauria desaparegut definitivament. Per això va dir: «per amor als elegits, els escurçarà». Je 396.3
A continuació, fent servir un llenguatge que no podia induir a cap mena d’error, el Senyor parla de la seva segona vinguda i avisa dels perills que precediran el seu adveniment al món: «En aquell moment, si algú us deia: “El Messies és aquí” o “És allà”, no us ho cregueu. Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i pro-digis per a enganyar, si fos possible, també els elegits. us ho he dit per endavant. Per tant, si us deien: “És al desert”, no hi aneu; i si us deien: “És en un lloc amagat”, no us ho cregueu. Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home».11Versos 23-27. Crist havia dit que un dels senyals de la destrucció de Jerusalem seria: «Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent”. 12Vers 11 Certament, van sortir molts falsos profetes i fetillers que afirmaven que tenien un poder miraculós i van arrossegar el poble a la solitud de les muntanyes. Però aquesta profecia es referia també als darrers dies. Aquest senyal també precedirà el segon adveniment. Ara mateix hi ha falsos crists i falsos profetes que fan prodigis i senyals amb la intenció de seduir els deixebles de Crist. Que potser no sentim: «Mireu, és al desert”? Que potser no són milers els qui han acudit al desert amb l’esperança de trobar-hi Crist? Que no en són milers, les reunions i els aplecs on els homes i les dones professen que hi tenen comunió amb es-perits de gent morta? Que potser això no és el mateix que dir: «Mireu, és en un lloc amagat»? És exactament la mateixa crida que fa l’espiritisme. Però, què hi diu Crist? «No us ho cregueu. Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home». Je 396.4
El Salvador diu quins seran els senyals de la seva vinguda i, més encara, estableix el moment que n’apareixerà el primer: «Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran. Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat. Ell enviarà els seus àngels que, al so d’una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel”. 13Mateu 24: 29-31. Je 397.1
Crist va declarar que després que s’acabés la gran persecució papal el sol i la lluna s’enfosquirien i després els estels caurien del cel. I va afegir: «Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes».14 Versos 32 i 33 Je 397.2
El Salvador ha anunciat quins són els senyals de la seva vinguda. Declara que podrem saber que és a prop, a les portes. Dels qui vegin aquests senyals diu: «En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït».15Vers 34. Tots aquests senyals ja s’han produït. Ara ja sabem amb certesa que la vinguda del Senyor és a tocar, perquè ell ens diu: «El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran».16Vers 35 Je 397.3
Crist vindrà envoltat de núvols i amb molta glòria. El seguirà una multitud d’àn-gels resplendents. Vindrà per a ressuscitar els morts i per a transformar els sants vius en una glòria cada vegada més gran. Vindrà per a honorar els qui l’hauran estimat i hauran servat els seus manaments i per a endur-se’ls amb ell. No s’ha oblidat d’ells ni de la seva promesa. El vincle familiar quedarà restablert. Quan mirem la nostra mort podem pensar en el matí que sonarà la trompeta de Déu, quan «els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats».171 Corintis 15: 52. Encara una mica més de temps i veurem el Rei en tota la seva bellesa. Una mica més de temps i ell eixugarà totes les llàgrimes dels nostres ulls. Encara una mica més de temps i ens presentarà «irreprensibles i plens de goig a la presència de la seva glòria”. 18Judes 24. Per tant, quan va dir quins serien els senyals de la seva vinguda, va dir: «Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta».19 Lluc 21: 28. Je 397.4
No obstant Crist no va revelar ni el dia ni l’hora de la seva vinguda. Va deixar ben clar als seus deixebles que ell no podia revelar-los. Si hagues tingut la possibilitat de ferho, per què els va exhortar a mantenir una actitud d’expectació constant? Hi ha qui afirma que sap exactament quin dia i a quina hora serà. Amb tota l’honestedat del món tracen un mapa del futur. Però el Senyor els ha avisat que no han d’endinsar-se en aquests viaranys. El moment exacte de la segona vinguda del Fill de l’home és un misteri que només Déu coneix. Je 397.5
Crist continua descrivint quina serà la condició del món quan vindrà: «Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home». 20Mateu 24: 37-39. Crist no ens porta a un mil·lenni temporal, a mil anys per a preparar-nos per a l’eternitat. Ens diu que quan torni el Fill de l’home el món serà tal com era en els dies de Noè. Je 397.6
I com era? «El Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal». 21 Gènesi 6: 5 Els habitants del món antediluvià s’havien apartat de Jehovà i havien refusat de fer la seva voluntat santa. Seguien la seva imaginació pecaminosa i les seves idees perverses. Va ser per causa de la seva maldat que van ser destruïts. En l’actualitat, el món segueix aquell mateix curs. No es veu cap senyal que hi hagi d’haver un mil·lenni de glòria esclatant. Els transgressors de la llei de Déu omplen la terra de maldat. Els jocs d’atzar, les apostes, la dissipació, les pràctiques luxurioses, les passions desenfrenades omplen el món de violència. Je 398.1
Quan va profetitzar la destrucció de Je-rusalem, Jesús va dir: «El mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. Aquesta bona nova del regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. I aleshores vindrà la fi”. 22Mateu 24: 12-14 Aquesta profecia es tornarà a complir. La maldat abundant d’aquell temps es correspon amb la nostra època. També la predicció relacionada amb la predicació de l’evangeli. Abans que Jerusalem caigués, Pau, inspirat per l’Esperit Sant, va escriure que l’evangeli era predicat «a tota la creació que hi ha sota el cel». 23Colossencs 1: 23. En el nostre temps també; abans de la vinguda del Fill de l’home, l’evangeli etern serà predicat «a totes les nacions, tribus, llengües i pobles». 24 Apocalipsi 14: 6, 14. Déu «ha assenyalat el dia que ha de jutjar el món». 25 Fets 17: 31. Crist ens diu quan serà anunciat. No ens diu que tot el món es convertirà, sinó que l’evangeli serà anunciat «per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. I aleshores vindrà la fi”. Pel fet que som els portadors de l’evangeli al món tenim a les nostres mans la possibilitat d’accelerar la vinguda del dia de Déu. 26 Vegeu 2 Pere 3: 12. Si, tal com el Senyor li va ordenar, l’església de Crist hagués dut a terme la tasca que li fou assignada ja faria temps que tot el món hauria rebut l’advertiment i el Senyor Jesús hauria vingut a la terra amb poder i gran glòria. Je 398.2
Després de revelar els senyals de la seva vinguda, Crist va dir: «Igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes”. 27 M ateu 24: 36. «Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment”. 28 Lluc 21: 36. Déu sempre ha avisat la humanitat que el judici s’acosta. Els qui van tenir fe en el seu missatge per al seu temps i la van posar en pràctica, obeïnt els seus manaments, van poder escapar del judici que va caure damunt dels desobedients i incrèduls. Noè va rebre l’ordre: «Veig que tu ets l’únic home just d’aquesta generació. Entra a l’arca amb tota la teva familia”. 29 Gènesi 7: 1. Noè va obeir i es va salvar. Lot va rebre el missatge: «De seguida! Sortiu d’aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!» 30 Gènesi 19: 14. Lot es va posar sota la protecció dels missatgers celestials i es va salvar. Els qui van estar amatents al senyal de l’arribada de la ruïna i van fugir de la ciutat van escapar de la destrucció. De la mateixa manera, ara hem sigut avisats que Crist ve i que el món serà destruït. Els qui facin cas de l’advertiment se salvaran. Je 398.3
Però no sabem l’hora exacta de la seva vinguda. Per això se’ns ordena que vetllem. «Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant”. 31 Lluc 12: 37. Els qui vetllen tot esperant la vinguda del Senyor no ho fan de manera ociosa. L’expectació per l’adveniment de Crist fa que els homes temin Déu i els seus judicis sobre la transgressió. Els fa conscients del gran pecat de rebutjar els seus oferiments de misericòrdia. Els qui esperen el Senyor purifiquen les seves ànimes obeïnt la veritat. Combinen el treball honest amb la vigilància activa. Saben que el Senyor és a tocar i això desvetlla el seu zel per a cooperar amb les intel·ligències divines que treballen per a la salvació de les ànimes. Són els administradors fidels i assenyats que, al temps degut donen als servents de la casa l’aliment que els pertoca. 32 Vers 42 Declaren la veritat que s’aplica a aquell moment precís. Com Enoc, Noè, Abraham i Moisès van declarar la veritat per al seu temps, els servidors de Crist ara proclamen l’advertiment especial per a la seva generació. Je 399.1
Crist fa que ens fixem en una altra mena d’administradors: «Si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap”. 33Versos 45 i 46 Je 399.2
El mal servent es diu en el cor: «El meu senyor tarda en venir». No diu que Crist no vindrà. No fa burla de la idea de la seva segona vinguda. En canvi, dins del seu cor i amb el que fa i diu declara que la vinguda del Senyor es retarda. Impedeix que els altres arribin a la convicció que el Senyor ve aviat. La seva influència condueix els homes i les dones a una espera presumptuosa i despreocupada. Els confirma en la mundanalitat i la letargia. Les passions terrenals i els pensaments corruptes prenen possessió de la ment. El mal servent menja i beu amb els borratxos, s’uneix al món en la recerca de plaer. Maltracta els seus companys, alhora que acusa i condemna els qui són fidels al seu Amo. Es barreja amb el món. Els qui s’assemblen transgredeixen junts la llei. És una assimilació paorosa. Cau en la mateixa trampa que el món. «Vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels hipòcrites”. 34Mateu 24: 50, 51 Je 399.3
«Si no vetlles, vindré com un lladre, i no sabràs pas a quina hora et cauré al damunt”. 35Apocalipsi 3: 3. L’adveniment de Crist sorprendrà els falsos mestres, que diuen: «Pau i seguretat». Je 399.4
El món, ple de revoltes, de plaers impius, està adormit, adormit en la seguretat carnal. Els homes ajornen la vinguda del Senyor. Els advertiments els fan riure. Es vanten plens d’orgull: «Tot continua igual”. 362 Pere: 3: 4 «Demà serà com avui, i molt més encara!» 37Isaïes 56: 12. L’amor pel plaer serà cada vegada més gran. En contrast, Crist diu: «Mira, jo vinc com un lladre”. 38Apocalipsi 16: 15. Els senyals es compleixen en el mateix moment que el món, burleta, pregunta: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda?» 39Vegeu nota 36 Quan tothom proclami: «Pau i seguretat” arribarà la destrucció. Crist vindrà com un lladre quan el qui es burla i rebutja la veritat s’hagi fet presumptuós, quan la rutina de la feina de tants negocis se centri a fer diners sense tenir en compte els principis, quan els estudiants cerquin delerosos el coneixement de qualsevol cosa menys de la Bíblia. Je 399.5
Tot el món està agitat. Els senyals dels temps són més que evidents. Els esdeveniments que han de venir ja projecten la seva ombra. L’Esperit de Déu s’està retirant de la terra i les calamitats se segueixen les unes a les altres per terra, mar i aire. Hi ha tempestes, terratrèmols, incendis, inundacions, assassinats de tota mena. Qui pot endevinar el futur? On és la seguretat? Res que sigui humà o terrenal pot transmetre confiança. Tothom s’està arrenglerant darrere de la bandera que ha escollit. La gent espera impacient i observa els moviments dels líders. Hi ha qui espera, vetlla i treballa per a l’aparició del nostre Senyor. D’altres cauen sota el control del primer gran apòstata. Són pocs el qui creuen en cos i ànima que hi ha un infern que hem d’evitar i un cel que hem de guanyar. Je 400.1
Lentament, la crisi s’esmuny damunt nostre. El sol llueix al cel i avança pel seu camí habitual, el cel encara proclama la glòria de Déu. Els homes i les dones enca-ra mengen i beuen, apleguen la collita i construeixen, es casen i es donen en matrimoni. Els mercaders encara compren i venen. La gent s’empenyen els uns als altres i es barallen per a ocupar la posició més elevada. Els amants del plaer omplen de gom a gom els teatres, les curses de cavalls i les cases de joc. Domina l’excitació més extrema, tot i que l’hora de la prova s’escola amb rapidesa i tots i cadascun dels casos són a punt de quedar sentenciats eternament. Satanàs veu com se li esgota el temps. Ha posat a treballar tots els seus agents a fi que els homes siguin víctimes de l’engany i estiguin ocupats i embadalits fins que s’acabi el dia de la prova, quan la porta de la misericòrdia quedarà tancada per sempre més. Je 400.2
Solemnes, les paraules del nostre Senyor a la Muntanya de les Oliveres ressonen al llarg dels segles: «Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia [...]. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home». 40 Lluc 21: 34, 36. Je 400.3