Si col loquem en el primer pla de la nostra ment les accions desagradables i injustes dels altres, trobarem que és impossible estimar-los com Crist ens ha estimat. Però si els nostres pensaments es fixen en l’amor i en la compassió admirables de Crist devers nosaltres, manifestarem el mateix esperit pels altres. CAC 131.1
Hauríem d’estimar-nos i respectar-nos mútuament, malgrat les faltes i imperfeccions que no podem deixar d’observar. Hem de cultivar la humilitat, la desconfiança envers nosaltres mateixos i una pacient tendresa devers les faltes dels altres. Això destruirà tota mena d’egoismes i ens donarà un cor gran i generós. CAC 131.2
El salmista diu: «Confia en Jahvè, fes el bé, i viuràs segur en el seu país. Que sigui Jahvè la teva delícia, i satisfarà els desigs del teu cor.» 5Salm 37: 3, 4. Sí, confia en Déu. CAC 131.3
Cada dia porta les seves càrregues, les seves preocupacions i perplexitats; i en trobar-nos amb altres, que poc que ens costa de parlar de les nostres dificultats i proves! Presentem tants problemes imaginaris, donem lloc a tantes temences i expressem tanta ansietat, que qualsevol podria suposar que no tenim un Salvador amant i compassiu, disposat a escoltar totes les nostres súpliques i a ser per a nosaltres una ajuda immediata a cada moment de necessitat. CAC 131.4