Hi ha persones que sempre temen i imaginen dificultats. Tots els dies són envoltades per les proves de l’amor de Déu, tots els dies gaudeixen de les bondats de la seva providència, però passen per alt aquestes benediccions presents. Les seves ments pensen contínuament en coses desagradables i temen la seva arribada, o pot ser que existeixi realmente alguna dificultat, que, malgrat ser petita, els priva de veure les moltes coses que reclamen gratitud. Les dificultats amb què ensopeguen, en lloc de conduir-los a Déu —única font de la seva ajuda—, els en separen, perquè desperten el desassossec i el descontentament. CAC 131.5
¿Fem bé d’ésser d’aquesta manera, incrèduls? Per què ser in-grats i desconfiats? Jesús és el nostre amic. Tot el cel s’interessa en el nostre benestar. No hem de permetre que les perplexitats i les angoixes quotidianes inquietin la nostra ànima i enfosqueixin el nostre rostre. Si ho permetem, sempre hi haurà alguna cosa que ens molesti i ens enutgi. No hem de donar entrada als neguits que ens inquieten i esgoten, però que no ens ajuden, gens ni mica, a suportar les proves. CAC 132.1