El secret del millorament
És veritat que, a vegades, els homes s’avergonyeixen dels seus camins pecaminosos i abandonen alguns dels seus costums perniciosos abans d’adonar-se que són atrets a Crist. Però sempre que —animats d’un desig sincer de fer el bé— fan un esforç per reformar-se, és el poder de Crist que els atreu. Una influència de la qual no s’adonen afaiçona la seva ànima; la seva consciència es vivifica, i la seva conducta externa s’esmena. A mesura que Crist els indueix a mirar la seva creu i contemplar Aquell que fou travessat pels seus pecats, el manament penetra més profundament en la seva consciència. Els és revelada la maldat de la seva vida i el pecat de la seva ànima que tenen tan intensament arrelats. Comencen a entendre alguna cosa de la justícia de Crist i exclamen:CAC 35.5
—¿Què és el pecat perquè hagi exigit tal sacrifici per a la re-dempció de la seva víctima? ¿Fou necessari tot aquest amor, tot aquest sofriment, tota aquesta humiliació perquè no ens perdéssim, sinó que tinguéssim vida eterna?CAC 35.6
El pecador pot fer resistència a aquest amor i pot refusar l’atracció de Crist; però, si no es resisteix, serà atret cap a Jesús. El coneixement del pla de la salvació el guiarà al peu de la creu, penedit dels seus pecats, els quals causaren els sofriments de l’amat Fill de Déu.CAC 36.1
La mateixa ment divina, que actua en les coses de la naturalesa, parla al cor dels homes i hi crea un desig indescriptible de quelcom que no tenen. Les coses del món no poden satisfer els seus anhels. L’Esperit de Déu els suplica que cerquin les úniques coses que poden donar pau i repòs: la gràcia de Crist i el goig de la santedat. El nostre Salvador obra constantment per mitjà d’influències visibles i invisibles per atreure la ment dels homes i portar-los des dels superflus plaers del pecat a les benediccions infinites que poden obtenir d’ell.CAC 36.2
A totes aquestes ànimes que procuren vanament beure a les cisternes esquerdades d’aquest món, s’adreça el missatge diví: «Qui tingui set, que vingui; el qui vulgui, que prengui de franc l’aigua de la vida.» CAC 36.3
Vosaltres, que teniu al cor el deler de quelcom millor que tot el que aquest món us pot donar, reconeixeu en aquest desig la veu de Déu que parla a la vostra ànima. Demaneu-li que us doni penediment, que us reveli a Crist en el seu amor i en la seva puresa perfecta.CAC 36.4
En la vida del Salvador foren perfectament exemplificats els principis de la llei de Déu: l’amor a Déu i a l’home. La benevolença i l’amor desinteressat foren la vida de la seva ànima. Quan contemplem el Redemptor —i la seva llum ens omple— és quan veiem la condició pecaminosa del nostre cor.CAC 36.5