Capítol 42 - El final de la controvèrsia

*****

TRANSCORREGUTS els mil anys, Crist tornarà novament a la terra, acompanyat per la multitud dels redimits i seguit per una comitiva d’àngels. En descendir en majestat aterradora, manarà als morts malvats que ressuscitin per rebre la seva condemnació. S’aixecarà un gran exèrcit, innombrable com la sorra del mar. Quin contrast entre ells i els que ressuscitaren en la primera resurrecció! Els justos estaven revestits de joventut i bellesa immortals. Els malvats porten les petjades de la malaltia i de la mort.LGC 397.1

Tots els ulls d’aquesta gran multitud es giraran per observar la glòria del Fill de Déu. Amb veu unànime les multituds dels hostes dolents exclamaran: «Beneït el qui ve en nom del Senyor!” L’amor a Jesús no els inspira aquesta exclamació, sinó el poder de la veritat arranca aquestes paraules dels seus llavis. Els malvats surten de les tombes de la mateixa manera com hi entraren, amb la mateixa enemistat contra Crist i el mateix esperit de revolta. No disposen d’un nou temps de gràcia per trobar remei als defectes de la seva vida passada, ja que de res els serviria. Tota una vida de pecat no estovà els seus cors. Si se’ls hagués donat un segon temps de gràcia, l’utilitzarien com el primer, evadint els re-queriments de Déu i excitant la revolta contra ell.LGC 397.2

Crist baixarà sobre la muntanya de les Oliveres, d’on ascendí després de la seva re-surrecció, i on els àngels repetiren la promesa de la seva tornada. Diu el profeta: «Llavors vindrà el Senyor, el meu Déu, amb tots els seus sants àngels.” «Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant Jerusalem pel cantó d’orient. La mun-tanya s’obrirà pel mig i es formarà una vall immensa.» «El Senyor serà el rei de tota la terra. Aquell dia tothom el reconeixerà com a únic Senyor i invocarà només el seu nom” (Za 14:4,9). La nova Jerusalem, descendint del cel en el seu esplendor aclaparador, s’assentarà en el lloc purificat i preparat per a rebre-la, i Crist, el seu poble i els àngels, entraran a la ciutat santa.LGC 397.3

Aleshores Satanàs es prepararà per a la darrera gran lluita per la supremacia. Mentre no tenia poder i estava impossibilitat per fer la seva obra d’engany, el príncep del mal se sentia abatut i desgraciat, però quan ressusci-tin els malvats i vegi les grans multituds que té al seu costat, les seves esperances reviuran i decidirà no rendir-se en el conflicte. Sota la seva bandera allistarà tots els exèrcits dels perduts i valent-se d’ells intentarà executar els seus plans. Els impius són els seus captius; en rebutjar Crist han acceptat l’autoritat del líder rebel. Rebran els seus suggeriments i executaran les seves ordres sense cap ombra de dubte. Això no obstant, fidel a la seva anti-ga astúcia, no es manifestarà com a Satanàs. Pretendrà ser el príncep que té dret a la pos-sessió de la terra l’herència del qual li ha estat robada injustament. Davant dels seus súbdits enganyats es presentarà com a redemptor i els assegurarà que el seu poder els ha tret de les tombes i és a punt d’alliberar-los de la tirania més cruel. En haver eliminat la presència de Crist, Satanàs obrarà miracles per sostenir les seves pretensions. Enfortirà els dèbils i a tots els infondrà el seu propi esperit i energia. Proposarà dirigir-los contra el camp dels sants i prendre possessió de la ciutat de Déu. Amb exaltació diabòlica senyalarà els innombrables milions que han estat ressusci-tats d’entre els morts i declararà que en la seva condició de cap és molt capaç de destruir la ciutat i recuperar el seu tron i el seu regne.LGC 397.4

En aquesta gran multitud hi haurà nom-brosos representants de la raça longeva que existia abans del diluvi; homes d’alçada ele-vada i de capacitat intel·lectual admirable que, havent cedit al domini dels àngels caiguts, consagraren tota la seva habilitat i tots els seus coneixements a l’exaltació de si mateixos; homes les obres artístiques meravelloses dels quals feren que el món idolatrés el seu geni, però que amb la seva crueltat i males intencions embrutaren la terra i desfiguraren la imatge de Déu i l’impel·liren a eliminar-los de la superfície del planeta. Hi haurà reis i generals que conqueriren nacions, homes valents que mai perderen una batalla, guerrers superbs i ambiciosos que, només d’acostar-s’hi, feren tremolar reialmes sencers. La mort no els canviarà. En sortir de la tomba, tornaran al curs dels seus pensaments en el mateix punt en què els deixaren. S’alcaran animats pel mateix desig de conquesta que els dominava quan caigueren.LGC 398.1

Satanàs consultarà amb els seus àngels I amb aquests reis i conqueridors i homes po-derosos. Consideraran la seva força i el seu nombre, i declararan que, comparat amb el seu, l’exèrcit que és dins la ciutat és petit i se’l pot vèncer. Prepararan els seus plans per apoderar-se de les riqueses i la glòria de la nova Jerusalem. A l’acte tots es disposaran per a la batalla. Hàbils artesans construiran armes de guerra. Els liders militars organitzaran les multituds de guerrers en companyies i divisions.LGC 398.2

Al final es donarà l’ordre de marxa, i les hosts innombrables es posaran en moviment. La seva aparença serà la d’un exèrcit com mai fou reunit per conquistadors terrenals, que no podria ser igualat per les forces com-binades de totes les edats des que començaren les guerres a la terra. Satanàs, el més poderós guerrer, anirà al davant i els seus àngels uniran les seves forces per aquesta batalla final. A la seva comitiva hi haurà reis i guerrers, i les multituds seguiran en grans companyies, cada un sota el seu cap corresponent. Amb precisió militar, les columnes tancades avancen sobre la superfícies esquinçada i escabrosa de la terra cap a la ciutat de Déu. Per ordre de Jesús, es tancaran les portes de la nova Jerusalem, i els exèrcits de Satanàs la circumdaran i es prepararan per a l’assalt.LGC 398.3

Aleshores Crist reapareixerà a la vista dels seus enemics. Molt per sobre de la ciutat, sobre una base d’or brunyit, hi haurà un tron alt i encimbellat. Al tron hi haurà assegut el Fill de Déu, i al seu voltant hi haurà els súbdits del regne. Cap llenguatge ni cap ploma poden expressar ni descriure el poder i la majestat de Crist. La glòria del Pare Etern envoltarà el seu Fill. L’esplendor de la seva presència omplirà la ciutat de Déu, abastant més enllà de les portes i inundant tota la terra amb la seva brillantor.LGC 398.4

Molt a prop del tron hi haurà els que al-guna vegada foren zelosos en la causa de Satanàs, però que, com teies tretes del foc, després seguiren al seu Salvador amb profun-da i intensa devoció. Després vindran els que perfeccionaren el seu caràcter cristià enmig de la mentida i de la incredulitat, els que ho-noraren la llei de Déu quan el món cristià la declarà abolida, i els milions de totes les èòques que foren martiritzats per la seva fe. I més enllà hi haurà una «multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans» (Ap 7.9). La lluita s’ha acabat i han guanyat la victòria. Disputaren el premi de la carrera i l’aconseguiren. La palma que duen a la mà és el símbol del seu triomf, la vesti-menta blanca, l’emblema de la justícia perfecta de Crist que ara també serà la seva.LGC 399.1

Els redimits entonaran un cant de lloança que s’estendrà i ressonarà per les voltes del cel: «La salvació ve dels nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell» (vers 10). Els àngels i els serafins uneixen les seves veus en adoració. Els redimits, en veure el poder i la malignitat de Satanàs comprendran com mai abans que cap poder fora del de Crist els hauria pogut fer vencedors. Entre aquesta multitud ningú s’atribuirà a si mateix la salvació, com si hagués prevalgut amb el seu propi poder i la seva bondat. Ningú parlarà del que han fet o patit, sinó que el tema de cada sant, la nota dominant de cada antífona és: «La salvació ve del nostre Déu i de l’Anyell».LGC 399.2

En presència dels habitants de la terra i del cel reunits, tindrà lloc la coronació final del Fill de Déu. I aleshores, revestit de suprema majestat i poder, el Rei de reis decidirà el judici d’aquells que es rebel·laren contra el seu govern, i executarà justícia contra els que transgrediren la seva llei i oprimiren el seu poble. El profeta de Déu diu: «Després vaig veure un gran tron blanc, i Déu que hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perde ren el lloc que tenien. Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat poderosos com els qui havien estat febles, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres” (Ap 20.11,12).LGC 399.3

Tan bon punt s’obrin els registres, i la mi-rada de Jesús es dirigeixi als malvats, aquests seran conscients de tots els pecats que come-teren. Reconeixeran exactament el lloc on els seus peus s’apartaren del camí de la puresa i de la santedat, i com de lluny els han portat l’orgull i la revolta, en el camí de la transgres-sió de la llei de Déu. Les temptacions seduc-tores que ells fomentaren cedint al pecat, les benediccions que pervertiren, el seu menys-preu vers els missatgers de Déu, els avisos rebutjats, l’oposició dels cors obstinats i sense penediment, tot això sortirà a la llum com si estigués escrit en lletres de foc.LGC 399.4

Per sobre el tron es destaca la creu; i com una vista panoràmica apareixeran les escenes de la temptació i la caiguda d’Adam i les fases successives del gran pla de redempció. L’humil naixement del Salvador; la seva joventut passada en la senzillesa i l’obediència; el seu baptisme al riu Jordà; el dejuni i la temptació al desert; el seu ministeri públic, que revelà als homes les benediccions més preuades del cel; els dies carregats d’obres d’amor i misericòrdia, i les nits passades en oració i vigília en la soledat de les muntanyes; les conspiracions de l’enveja, de l’odi i de la malícia amb què es recompensaren els seus beneficis; la terrible i misteriosa agonia a Getsemani, sota el pes aclaparador dels pecats del món sencer; la traïció en mans de la turba assassina; els terribles esdeveniments d’aquella nit d’horror, el pres resignat, i oblidat dels seus deixebles més estimats, arrossegat brutalment pels carrers de Jerusalem; el fill de Déu, presentat davant Anàs, obligat a comparèixer al palau del gran sacerdot, al pretori de Pilat i davant del covard i cruel Herodes, ridiculitzat, insultat, turmentat i condemnat a mort: tot això serà representat en viu.LGC 399.5

Llavors, davant les multituds agitades, es reproduiran les escenes finals: el pacient home de dolors seguint el camí del Calvari; el Príncep del cel penjat de la creu; els sacerdots altius i el poble que escarnia i ridiculitzava l’agonia de la seva mort; l’obscuritat sobre-natural; el tremolor de la terra, les roques destruïdes i els sepulcres oberts que senyalaren el moment en què expirà el Redemptor del món.LGC 400.1

L’escena terrible es presentarà amb tota exactitud. Satanàs, els seus àngels i súbdits no podran apartar els ulls del quadre que repre-senta la seva obra. Cada actor recordarà el paper que hi interpretà: Herodes, que matà els nens innocents de Betlem per fer morir el Rei d’Israel; la innoble Herodies, sobre la consciència de la qual pesa la sang de Joan el Baptista; el dèbil Pilat, esclau de les circums-tàncies; els soldats que feien escarni; els sa-cerdots i els governants; i la multitud embogi-da que cridava: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills!”LGC 400.2

Entre la multitud dels salvats hi haurà els apòstols de Crist, l’heroic Pau, l’ardent Pere, l’estimat i amorós Joan i els seus germans de cor lleial, i amb ells la immensa host dels màrtirs; mentre que fora dels murs, amb tot el que és vil i abominable, hi haurà aquells que els perseguiren, l’empresonaren i el mataren. Allà hi serà Neró, el monstre de la crueltat i dels vicis, i podrà veure l’alegria i el triomf d’aquells a qui torturà, l’angoixa dels quals li proporcionà un plaer satànic. La seva mare també serà allà per donar testimoni del resultat de la seva pròpia obra, per veure com els malvats trets de caràcter transmesos al seu fill i les passions que la seva influència i el seu exemple fomentaren i desenvoluparen en ell produïren uns crims que horrorit-zaren el món.LGC 400.3

Allà hi haurà sacerdots i prelats papistes que, malgrat que deien que eren els ambai-xadors de Crist, utilitzaren instruments de suplici, calabossos i fogueres per dominar les consciències del seu poble. Allà hi seran els orgullosos pontífexs que s’exaltaren per sobre de Déu i que pretengueren canviar la llei de l’Altíssim. Aquells pretesos pares de l’església hauran de rendir a Déu un compte del qual desitjarien alliberar-se’n. Massa tard veuen que l’Omnipresent es gelós de la seva llei i que no tindrà per innocent el culpable de violar-la. Aleshores comprendran que Crist identifica els seus interessos amb els del seu poble perseguit, i sentiran la força de les seves paraules: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25.40).LGC 400.4

Tots els malvats del món estaran dem-peus davant del tribunal de Déu, acusats d’al-ta traïció contra el govern del cel. No hi ha ningú que sostingui ni defensi la seva causa, no tenen disculpa, i contra ells es pronuncia la sentència de la mort eterna.LGC 400.5

Aleshores serà evident per a tots que la paga del pecat no és la noble independència, la vida eterna, sinó l’esclavitud, la ruïna i la mort. Els impius veuran el que perderen amb la seva vida de rebel·lió. Menysprearen el me-ravellós do de la glòria eterna quan els l’oferiren; però que desitjable els sembla ara! «Tot això”, cridaran les ànimes perdudes, «jo hauria pogut posseir-ho, però vaig preferir refusar-ho. Quina infatuació més extrava-gant! He canviat la pau, l’alegria i l’honor per la misèria, la infàmia i la desesperació.” Tots veuran que la seva exclusió del cel és justa. Amb les seves vides han declarat: «No volem que aquest [Jesús] regni damunt nostre”.LGC 400.6

En un estat semblant a l’èxtasi, els malvats contemplaran la coronació del Fill de Déu. Veuran que duu a les mans les taules de la llei divina, els estatuts que ells menysprearen i transgrediren. Seran testimonis de l’explosió d’admiració, fascinació i adoració dels redimits; i quan les ones de melodia inundaran les multituds fora de la ciutat, tots exclamaran unànimement: «Senyor, Déu de l’univers, les teves obres són grans i admirables. Senyor, rei de les nacions, les teves decisions són justes» (Ap 15.3). I, prostrats, adoraran el Príncep de la vida.LGC 401.1

Satanàs semblarà paralitzat en contem-plar la glòria i majestat de Crist. El que en al-tres temps fou un dels querubins recordarà d’on caigué. Ell, que fou un serafí resplendent, el «fill de l’albada», com es veurà de canviat i degradat! Estarà exclòs per sempre del consell en què se l’honorava. En veurà un altre que, juntament amb el Pare, vetlla la seva glòria. Sabrà que ell hauria hagut de tenir el privilegi de dipositar la corona damunt del cap de Crist, tal com ho veurà fer a un àngel d’estatura elevada i presència majestuosa.LGC 401.2

Li vindrà a la memòria la mansió de la seva innocència i puresa, la pau i la felicitat de què gaudia fins que es lliurà a les murmu-racions contra Déu i a l’enveja de Crist. Les seves acusacions, les seves rebel·lions, els seus enganys per captar-se la simpatia i l’ajuda dels àngels, la seva tenaç persistència en no fer cap esforç per rehabilitar-se quan Déu l’hauria perdonat: tot això se li presentarà vivament. Recordarà la seva obra entre els homes i els seus resultats: l’enemistat de l’home amb els seus semblants, la terrible destrucció de vides, l’ascens i la caiguda dels regnes, els trons derrocats, la llarga sèrie de tumults, conflictes i revolucions. Recordarà els esforços constants que féu per oposar-se a l’obra de Crist i per enfonsar els homes en una degradació cada vegada més abjecta. Veurà que les seves conspiracions infernals no pogueren acabar amb els que posaren la seva confiança en Jesús. En considerar el seu regne i els fruits dels seus esforços, Satanàs només veu rà fracàs i ruïna. Induirà multituds perquè creguin que la ciutat de Déu seria una presa fàcil, però veurà que això és fals. Una i altra vegada, en el curs de la gran controvèrsia, ha estat derrotat i obligat a rendir-se. Coneix completament el poder i la majestat de l’Etern.LGC 401.3

L’objectiu del gran rebel consistí sempre en justificar-se, i en fer aparèixer el govern de Déu com responsable de la revolta. A aquest propòsit dedicà tot el poder de la seva gegan-tesca intel·ligència. Obrà de forma deliberada i sistemàtica, i amb èxit meravellós, per induir immenses multituds a acceptar la seva versió del gran conflicte que durant tant de temps s’ha anat desenvolupant. Durant milers d’anys aquest líder de conspiracions féu passar la mentida per la veritat. Però arribà el moment en què finalment la revolta s’ha d’apagar i es posi en evidència la història i el caràcter de Satanàs. El gran enganyador serà desemmascarat per complet en el seu últim gran esforç per destronar Crist, destruir el seu poble i apoderar-se de la ciutat de Déu. Els qui s’han unit a ell s’adonaran del fracàs total de la seva causa. Els deixebles de Crist i els àngels fidels veuran tota l’extensió de les maquinacions de Satanàs contra el govern de Déu. Serà l’objecte de l’execració universal.LGC 401.4

Satanàs veurà que la seva revolta volun-tària l’incapacità per al cel. Exercità el seu poder lluitant contra Déu; la puresa, la pau i l’harmonia del cel serien per a ell una suprema tortura. Les seves acusacions contra la misericòrdia i la justícia de Déu seran silenci-ades. Els oprobis que intentà llançar contra Déu recauran enterament damunt seu. Final-ment, Satanàs s’inclinarà i reconeixerà la jus-tícia de la seva sentència.LGC 401.5

«Senyor, qui no et respectarà? Qui no glorificarà el teu nom? Perquè tu ets l’únic sant, i ara que has revelat la teva justícia, totes les nacions vindran a adorar-te” (Ap 15.4). Quedaran aclarides totes les qüestions de veritat i error que ha presentat el conflicte que tant ha durat. Els resultats de la rebel·lió i d’apartar-se dels estatuts divins seran posats a la vista de tots els éssers intel·ligents creats. El desenvolupament del govern de Satanàs en contrast amb el de Déu, serà presentat a tot l’univers. Satanàs serà condemnat per les seves pròpies obres. La saviesa de Déu, la seva justícia i la seva bondat quedaran com-pletament reivindicades. També quedarà comprovat que tots els seus actes en el gran conflicte foren executats d’acord amb el bé etern del seu poble i el bé de tots els móns que creà. «Que t’enalteixin les teves criatures, que et beneeixin, Senyor, els teus fidels» (Sl 145.10). La història del pecat testimoniarà durant tota l’eternitat que l’alegria de tots els éssers creats per ell es vincula amb l’existència de la llei de Déu. Considerant tots els fets del gran conflicte, amb una sola veu declararà: «Senyor, rei de les nacions, les teves decisions són justes».LGC 401.6

Tot l’univers haurà vist el gran sacrifici del Pare i el Fill en benefici de l’home. Serà l’hora en què Crist ocupi el lloc al qual té dret i serà exaltat sobre prínceps i potestats, i per damunt de tots els noms. Per aconseguir el goig que li fou proposat, el de portar molts fills a la glòria, patí la creu i menyspreà la vergonya. I per molt grans que fossin el dolor i l’oprobi, encara ho són més l’alegria i la glòria. Mirarà els redimits, transformats a la seva pròpia imatge, els cors dels quals porten el segell perfecte del que és diví i les seves cares reflecteixen la semblança del seu Rei. Veurà en ells el resultat de les angoixes de la seva ànima, i en quedarà satisfet. Llavors, amb una veu que arribarà a les multituds, tant dels justos com dels malvats, exclamarà: «Contempleu el rescat de la meva sang! Per aquests vaig patir, per aquests vaig morir, perquè poguessin romandre en la meva presència a través de les edats eternes”. I d’entre els revestits amb túniques blanques al voltant del tron, ascendirà el cant de lloança: «Digne és l’Anyell que ha estat degollat de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança” (Ap 5.12).LGC 402.1

Tot i que Satanàs es veurà obligat a reco-nèixer la justícia de Déu i a inclinar-se davant la supremacia de Crist, el seu caràcter seguirà sent el mateix. L’esperit de rebel·lió, com un poderós torrent, tornarà a esclatar. Ple de de-liri, decidirà que no ha de flaquejar no fla-quejar en el gran conflicte, aquella és l’hora d’intentar un últim i desesperat esforç contra el Rei del cel. Es llançarà enmig dels seus súbdits, i mirarà d’inspirar-los amb el seu propi furor i de moure’ls perquè batallin en l’última lluita. Però d’entre tots els innombrables milions que induí enganyosament a la revolta, no n’hi haurà cap que reconegui la seva supremacia. El seu poder haurà acabat. Els malvats estaran plens del mateix odi contra Déu que el que inspira Satanàs, però veuran que el seu cas és desesperat, que no poden imposar-se a Déu. La seva ira s’adreçarà contra Satanàs i contra els que foren els seus agents en l’engany, i amb fúria demoníaca s’aixecaran contra tots ells.LGC 402.2

Diu el Senyor: «Ja que tens pretensions divines, faré venir contra tu uns estrangers, els més violents de tots els pobles; desembeinaran l’espasa, es llançaran contra el teu art meravellós i violaran la teva esplendor. Et faran baixar a la fossa.» «Et vaig fer fora de la muntanya dels déus, el querubí protector et va treure d’entre les pedres de foc. [... ] T’he precipitat a la terra i t’he convertit en espec-tacle dels reis. [...] He fet que s’aixequés de tu una flamarada que t’ha consumit; tots els qui et miren no veuen sinó cendres escampades. [... ] Ets l’esglai de tothom. No existiràs mai més” (Ez 28.6-8,16-19).LGC 402.3

«Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.” «El Senyor s’indigna contra les nacions i contra els seus exèrcits. Els destina a l’extermini i al carnatge» (Is 9.4; 34.2). «Farà ploure brases sobre els culpables, i hauran de beure foc, sofre i tempesta» (Sl 11.6; FBC). Déu farà descendir foc del cel. La terra s’esquerdarà. Les armes amagades a les profunditats sorti-ran a la llum. Arreu, les esquerdes vomitaran flames amenaçadores. Fins i tot les roques cremaran. Serà el dia en què cremarà tot com un forn. Els elements es dissoldran amb una calor abrusadora, i amb ells la terra. Les obres que hi ha en ella quedaran completament cremades (Ml 3.19; 2 Pe 3.10). La superfície de la terra sembla una massa fosa: un gran llac de foc bullint. Es l’hora del judici i de la perdició dels homes malvats: «Es el dia de la justícia del Senyor, l’any de demanar comptes als enemics de Sió” (Is 34.8).LGC 403.1

Els malvats rebran la seva recompensa a la terra (Pr 11.31). «I els qui fan mal seran com palla: aquell dia, que ja s’acosta, els in-cendiarà, i no en quedarà ni l’arrel ni un bri. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.» (Ml 3.19) . Alguns seran destruïts en un moment, mentre d’altres patiran molts dies. Tots seran castigats «per la seva conducta i les seves obres.» Satanàs, que haurà de carregar amb tots els pecats dels justos, a més de patir per la seva rebel·lió, haurà de suportar el càstig per tots els pecats que feu cometre al poble de Déu. La seva condemna ha de ser molt més gran que la d’aquells a qui enganyà. Després d’haver mort tots els que caigueren per les seves seduccions, el diable segurà vivint i patint. Finalment els malvats quedaran des-truïts a les flames purificadores, arrel i branca: Satanàs, l’arrel, i els seus agents, les branques. La penalitat completa serà aplicada; les exigències de la justícia seran satisfetes; i el cel i la terra en contemplar-ho, proclamaran la justícia de Déu.LGC 403.2

L’obra de destrucció de Satanàs s’haurà acabat per sempre més. Durant sis mil anys obrà com volia, omplint la terra de dolor I causant penes per tot l’univers. Tota la crea-ció gemegà i patí amb angoixa. Finalment, les criatures de Déu hauran estat alliberades per sempre de la seva presència i de les seves temptacions. «Ara la terra reposa tranquil·la i esclata en crits d’entusiasme» (Is 14.7). I un crit d’adoració i triomf pujarà des de tot l’uni-vers lleial. Se sent «la veu d’una gran gentada, que era com el bramul de les onades, com el retruny d’una tronada potent», dient: «Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu Regne” (Ap 19.6).LGC 403.3

Mentre la terra estarà envoltada pel el foc de la destrucció, els justos viuran segurs en la ciutat santa. La segona mort no té poder sobre els qui formaren part de la primera resurrecció. Alhora que per als malvats Déu és un foc consumidor, per al seu poble és un escut (Ap 20.6; Sl 7.11).LGC 403.4

«Vaig veure un cel nou i una terra nova» (Ap 21.1). El foc que consumeix els malvats purifica la terra. Desapareix tot rastre de la maledicció. Cap foc etern recordarà als redi-mits les terribles conseqüències del pecat.LGC 403.5

Només quedarà un record: el nostre Redemptor portarà sempre els senyals de la seva crucifixió. Al cap ferit, al costat, a les mans i als peus, hi haurà els únics rastres de l’obra cruel efectuada pel pecat. El profeta, en contemplar Crist en la seva glòria, diu: «La seva resplendor és com el sol, dos raigs li surten de la mà, i allà s’amaga el seu poder” (Ha 3.4). A les seves mans, i als seus costats ferits, d’on manà el corrent purpuri que re-concilià l’home amb Déu, allà és la glòria del Salvador, «allà s’amaga el seu poder.» El qui és «poderós per a salvar» (Is 63.1; B2000) pel sacrifici de redempció és, per consegüent, fort per executar la justícia amb aquells que menysprearen la misericòrdia de Déu. I les marques de la seva humiliació són el seu principal honor; per totes de les edats eternes, les nafres del Calvari proclamaran la seva lloança i declararan el seu poder.LGC 403.6

«I tu, Torre del Ramat, turó de la ciutat de Sió, recobraràs la sobirania d’abans” (Mi 4.8) . Aquest és el moment pel qual sospira-ren els sants des que l’espasa de foc expulsà la primera parella del paradís: el temps en què «ens redimirà plenament com a possessió seva» Ef 1.14). La terra donada al principi a l’home perquè fos el seu regne, que ell lliurà traïdorament a mans de Satanàs, que el poderós enemic conservà durant tant de temps, serà recuperada per mitjà del gran pla de redempció. Tot el que s’havia perdut pel pecat, serà restaurat. «Així diu el Senyor, [...] que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dóna solidesa que no l’ha creada buida sinó bona per a habitar” (Is 45.18). El propòsit original de Déu en la creació de la terra es complirà quan esdevindrà l’estatge etern dels redimits. «Els justos posseiran la terra, hi ha-bitaran per sempre més” (Sl 37.29).LGC 404.1

La por de fer aparèixer l’herència futura dels sants com massa material n’ha induït molts a espiritualitzar aquelles veritats que ens fan considerar la terra com el nostre estatge. Crist assegurà als seus deixebles que prepararia mansions per a ells a la casa del seu Pare. Els qui accepten les ensenyances de la Paraula de Déu no ignoraran completament el que es refereix a la pàtria celestial. I malgrat tot, «cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen” (1 Co 2.9). El llenguatge humà és inadequat per descriure la recompensa dels justos. Només la coneixeran aquells que la contemplin. Cap intel·ligència limitada pot comprendre la glòria del paradís de Déu.LGC 404.2

La Bíblia anomena l’herència dels salvats com la «pàtria celestial” (He 11.14-16). Allà el Pastor celestial menarà el seu ramat a fonts d’aigua viva. L’arbre de la vida donarà el seu fruit cada mes, i les seves fulles estaran al servei de les nacions. Hi haurà torrents d’aigua sempre plens, clars com el cristall, i al seu costat els arbres, brandant, projecten la seva ombra sobre els camins preparats per als redimits del Senyor. Allà les grans planures alternaran amb els bellíssims turons i les muntanyes de Déu elevaran els seus cims majestuosos. En aquelles pacífiques planures, als marges d’aquests torrents vius, el poble de Déu, peregrí durant tant de temps, trobarà la seva llar.LGC 404.3

«El meu poble viurà en un estatge de pau, en indrets segurs i de repòs tranquil”. «Mai més no es parlarà de violència en el teu país, de desastres i d’estralls en el teu territori. Dels teus murs en diràs Salvació, i de les teves portes, Cant de Triomf.” «Construiran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran els fruits. No edificaran perquè un altre hi habiti, ni plantaran perquè un altre en mengi: [... ] els meus elegits veuran com envelleix l’obra de les seves mans» (Is 32.18; 60.18; 65.21,22).LGC 404.4

Allà «s’alegraran el desert i la terra àrida; l’estepa, celebrant-ho, florirà” (Is 35.1; MM) «En lloc d’espines creixerà el xiprer, en lloc d’ortigues, la murtra.” «El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; [... ] i un nen petit els guiarà.” «Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa», diu el Senyor. (Is 55.13; 11.6,9).LGC 404.5

El dolor no pot existir en l’ambient del cel. Allà no hi haurà més llàgrimes, ni funerals, ni manifestacions de dol. «No existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment: [... ] perquè les coses d’abans han passat.” «Cap habitant de Sió no dirà que està malalt: al poble que hi viu, li és perdonada la culpa” (Ap 21.4; Is 33.24).LGC 404.6

Allà serà la nova Jerusalem, la metròpoli de la nova terra glorificada, «corona magnífi-ca a les mans del Senyor, una diadema reial a les mans del teu Déu.» «Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi cristal·lí.” «Les nacions caminaran a la seva llum i els reis de la terra li portaran les seves riqueses.” Diu el Senyor: «Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble,» i el seu Déu serà «Déu que és amb ells» (Is 62.3; Ap 21.11,24; Is 65.19; Ap 21.3).LGC 404.7

A la ciutat de Déu «no hi haurà nit”. Ningú voldrà o desitjarà repòs. No hi haurà qui es cansi fent la voluntat de Déu ni oferint lloances al seu nom. Sempre sentirem la fres-cor del matí, que mai s’acabarà. «No caldrà la llum dels gresols ni la del sol: el Senyor Déu els il·luminarà” (Ap 22.5). La llum del sol re-emplaçada per una brillantor que, tot i que no encegarà els ulls, sobrepassarà sense mesura la claredat del nostre migdia. La glòria de Déu i de l’Anyell inundarà la ciutat santa amb una llum que mai s’esvaeix. Els redimits caminaran en la llum gloriosa d’un dia etern que no necessitarà sol.LGC 405.1

«De temple no n’hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l’univers, junt amb l’Anyell» (Ap 21.22). El poble de Déu té el privilegi de tenir comunió directa amb el Pare i el Fill. «Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar» (1 Co 13.12). Veiem la imatge de Déu, reflectida com en un mirall, en les obres de la naturalesa i en la seva manera d’obrar amb els homes; però aleshores el veurem cara a cara sense vel que ens l’amagui. Estarem en la seva presència i contemplarem la glòria del seu rostre.LGC 405.2

Allà els redimits coneixeran com són coneguts. Els sentiments d’amor i simpatia que el mateix Déu implantà a l’ànima, es trobaran allà de la manera més completa i dolça. El tracte pur amb éssers sants, la vida social i harmoniosa amb els àngels benaventurats i amb els fidels de totes les edats que rentaren les seves vestimentes i les emblanquiren en la sang de l’Anyell, els llaços sagrats que uneixen «tota família, tan al cel com a la terra” (Ef 3.15), tot això constituirà l’alegria dels redimits.LGC 405.3

Allà els intel·lectes immortals contempla-ran amb goig etern les meravelles del poder creador, els misteris de l’amor redemptor. Allà no hi haurà enemics cruels i enganyadors per temptar que s’oblidi Déu. Tota facultat serà desenvolupada, tota capacitat augmentada. L’adquisició dels coneixements no cansarà la intel·ligència ni agostarà les energies. Serà possible realitzar grans empreses, satisfer les aspiracions més sublims, portar a terme les ambicions més increïbles; i malgrat tot, sorgiran noves alçades per superar, noves meravelles per admirar, noves veritats per comprendre, nous objectes que aguditzaran les facultats de l’esperit, de l’ànima i del cos.LGC 405.4

Tots els tresors de l’univers s’oferiran a l’estudi dels redimits de Déu. Lliures de les cadenes de la mortalitat, es llançaran en in-cansable vol cap als móns llunyans; móns als quals l’espectacle de les misèries humanes causava dolor, que entonaven cants d’alegria en tenir notícia d’una ànima redimida. Amb una alegria indescriptible els fills de la terra participaran del goig i de la saviesa dels éssers que no caigueren. Compartiran els tresors de coneixements i intel·ligència adquirits durant segles i segles en la contemplació de les obres de Déu. Amb visió clara consideraran la magnificència de la creació: sols i estrelles i sistemes planetaris que volten el tron de la divinitat en l’ordre que se’ls ha consignat. El nom del Creador és escrit a totes les coses, des de les més petites a les més grans, i en totes elles es manifesta la riquesa del seu poder.LGC 405.5

A mesura que passin els anys d’eternitat, portaran amb ells revelacions més riques i encara més glorioses respecte de Déu i de Crist. Així com el coneixement és progressiu, també augmentaran l’amor, la reverència i l’alegria. Els homes, quant més sàpiguen de Déu, més admiraran el seu caràcter. A mesura que Jesús els descobreixi la riquesa de la redempció i els fets impressionants del gran conflicte amb Satanàs, els cors dels redimits s’estremiran amb gratitud eternament fervent, i amb alegria entusiasta tocaran les seves arpes d’or; i miríades i miríades i milers i milers de veus s’uniran per engrandir el potent cor de lloança.LGC 405.6

«Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven: “Al qui seu al tron i a l’Anyell siguin donats la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles”» (Ap 5.13). La gran controvèrsia s’ha acabat. Ja no hi haurà més pecats ni pecadors. Tot l’univers quedarà purificat. Un únic batec d’harmonia i goig s’escamparà per tota la creació. D’Aquell que tot ho creà, en sortirà vida i llum i alegria per tota l’extensió de l’espai infinit. Des de l’àtom més petit fins al món més gran, totes les coses, animades i inanimades declararan en la seva bellesa immaculada i en el seu goig perfecte que Déu és amor.LGC 406.1

*****