Què és primer?
Precisament en aquest punt és on molts poden equivocar-se i, per això, no reben l’ajuda que Crist vol donar-los. Pensen que no poden anar a Crist si no es penedeixen primerament i creuen que és el penediment allò que els prepara perquè els seus pecats els siguin perdonats.CAC 34.2
És cert que el penediment precedeix el perdó dels pecats —perquè és únicament el cor malmès i contrit el que sent la necessitat d’un Salvador—, però per poder anar a Jesús, ¿el pecador ha d’esperar fins haver-se penedit? ¿S’ha de fer del penediment un obstacle entre el pecador i cl Salvador?CAC 34.3
La Sagrada Bíblia no ensenya pas que el pecador hagi de pene-dir-se abans de poder acceptar la invitació de Crist: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré.» CAC 34.4
La virtut dimanda de Crist és la que ens indueix a un penedi-ment genuí. L’apòstol Pere presentà l’assumpte d’una manera molt clara quan digué als israelites: «Déu l’ha exaltat amb la seva dreta, com a príncep i Salvador per donar a Israel la conversió i el perdó dels pecats.» CAC 34.5
Tan impossible és penedir-se, si l’Esperit de Crist no desvetlla la consciència, com ho és obtenir el perdó sense Crist.CAC 35.1
Crist és la font de tot bon impuls. Ell és l’únic que pot im-plantar en el cor l’enemistat contra el pecat. Tot anhel de veritat i de puresa, i tota convicció de la nostra condició pecaminosa, són la prova que el seu Esperit obra en el nostre cor.CAC 35.2
Jesús digué: «I jo, quan seré enlairat de terra, atrauré tothom cap a mi.» Crist ha d’ésser revelat al pecador com el Salvador que morí pels pecats del món. I mentre contemplem l’Anyell de Déu damunt la creu del Calvari, el misteri de la redempció comença a desplegar-se davant la nostra ment, i la bondat de Déu ens guia al penediment.CAC 35.3
En morir pels pecadors, Crist manifestà un amor incomparable; i a mesura que el pecador el contempla, aquest amor enterneix el cor, impressiona la ment, i inspira contrició a l’ànima.CAC 35.4