L’orgull, l’egoisme i la cobdícia
No tots els pecats són d’igual importància davant de Déu. Segons el seu judici existeixen graus de culpabilitat, com n’hi ha en els judicis dels homes. Tanmateix, encara que aquest o aquell fet dolent pot semblar trivial als ulls dels homes, cap pecat no és petit a la vista de Déu. El judici dels homes és parcial i imperfecte, però Déu veu totes les coses com són realment.CAC 38.1
L’embriac és menyspreat i hom diu que el seu pecat l’exclou del cel, mentre que massa sovint, l’orgull, l’egoisme i la cobdícia no són reptats. No obstant això, són pecats que ofenen, en forma especial, Déu, perquè són contraris a la benvolença del seu caràcter i a l’amor abnegat que és la mateixa atmosfera de l’univers no caigut. El qui comet algun dels pecats més grollers pot avergonyir-se’n i sentir la seva indigència i la necessitat de la gràcia de Crist; però l’orgullós no sent cap necessitat i tanca el seu cor a Crist i es priva de les infinites benediccions que ell vingué a repartir.CAC 38.2
El pobre publicà pregava dient: «O Déu, tingueu pietat de mi, pecador!» Es considerava com un home molt malvat i així el veien els altres. Però experimentava fretura de perdó, i amb la seva càrrega de culpabilitat i de vergonya es presentà a Déu i implorà la seva misericòrdia. Tenia el cor obert perquè l’Esperit de Déu hi fes la seva obra de gràcia i l’alliberés del pecat.CAC 38.3
L’oració vanitosa, curulla de justícia pròpia, del fariseu de-mostrà que el seu cor es trobava tancat a la influència de l’Esperit Sant. Com que era lluny de Déu, no tenia la idea de la seva pròpia corrupció, que contrastava amb la perfecció de la santedat divina. No sentia cap necessitat, i no va rebre res.CAC 38.4
Si us adoneu del vostre estat pecaminós, no espereu anar a Déu fins a fer-vos millors vosaltres mateixos.CAC 38.5
Quants n’hi ha que pensen que no són prou bons per anar a Crist! Espereu fer-vos millors pels vostres esforços? «¿Pot un etíop canviar de pell, i un lleopard la seva clapadura? I, doncs, vosahres ¿podreu millorar, ara que esteu avesats a fer mal?» CAC 38.6
Únicament en Déu hi ha ajuda per a nosaltres. No hem de romandre en l’espera de persuasions més fortes, de millors opor-tunitats o de tenir disposicions més santes. No podem fer res per nosaltres mateixos. Hem d’anar a Crist tal com som.CAC 38.7
Però que ningú no s’enganyi a si mateix pensant que Déu, en el seu gran amor i misericòrdia, salvarà, fins i tot, els qui refusen la seva gràcia. L’excessiva corrupció del pecat pot mesurar-se tan sols a la llum de la creu.CAC 39.1
Quan els homes insisteixen que Déu és massa bo per a rebutjar el pecador, que mirin el Calvari. Crist carregà amb la culpa del desobedient i patí en lloc del pecador, perquè no hi havia altre mitjà per salvar l’home, perquè sense aquest sacrifici era im-possible que la raça humana escapés del poder contaminador del pecat i fos restituïda a la comunió amb éssers sants; impossible que tornés a participar de la vida espiritual.CAC 39.2
L’amor, els sofriments i la mort del Fill de Déu, tot testifica la terrible enormitat del pecat i prova que no hi ha manera d’escapar del seu poder ni esperança de vida superior, si no és mitjançant la submissió de l’ànima a Crist.CAC 39.3