Com la llum de l'alba
L’apòstol Pere exhorta els germans a créixer «en gràcia i co-neixement del nostre Senyor i Salvador Jesucrist”. CAC 122.2
Quan els fills de Déu creixin en la gràcia, obtindran cons-tantment un coneixement més clar de la seva Paraula. Discerniran nova llum i bellesa en les seves sagrades veritats. Això és el que ha succeït en la història de l’església, en totes les edats, i continuarà succeint, fins a la fi. «La via dels justos és com la llum de l’alba, llum que va creixent fins al ple dia.» CAC 122.3
Per la fe, podem mirar el més enllà i confiar en les promeses de Déu respecte al desenvolupament de la intel ligència per la unió de les facultats humanes amb les divines, i en una relació directa de totes les potències de l’ànima amb la font de la llum. Podem alegrar-nos de saber que tot allò que ens semblava poc clar en les providències de Déu, aleshores serà aclarit. Les coses difícils d’entendre tindran, llavors, explicació, i on el nostre enteniment finit només descobria confusió i desordre, veurem la més perfecta i formosa harmonia. «Ara hi veiem com per mitjà d’un mirall, en enigma, però aleshores hi veurem cara a cara; ara conec només en part, però llavors coneixeré del tot amb la perfecció amb què he estat conegut.» CAC 122.4