El motiu de les nostres accions
N’hi ha que professen servir Déu alhora que confien en els propis esforços per obeir la seva llei, desenvolupar un caràcter recte i assegurar-se la salvació. Els seus cors no són moguts per cap sentiment profund de l’amor de Crist, sinó que procuren complir els deures de la vida cristiana com quelcom que Déu els exigeix per guanyar-se el cel. Una tal religió no té cap valor.CAC 52.4
Quan Crist resideix en el cor, l’ànima estarà de tal manera assadollada del seu amor i del goig de la seva comunió, que s’unirà a ell; i tot contemplant-lo s’oblidarà de si mateixa. L’amor a Crist serà el mòbil de les seves accions.CAC 53.1
Els que se senten apressats per l’amor de Déu no es pregunten què és el mínim que poden donar-li per satisfer el que ell requereix; no pregunten quina norma és la més baixa, sinó que aspiren a una perfecta conformitat amb la voluntat del seu Redemptor. Amb ardent desig li ho donen to i manifesten un interès proporcional al valor de l’objecte que cerquen. El fet de professar que es pertany a Crist, sense sentir aquest amor profund, és insubstancial garleria, és àrid formalisme, carregosa i penosa tasca.CAC 53.2
Creus que és un sacrifici excessiu donar-ho tot a Crist? Pregunta’t:CAC 53.3
—Què donà Crist per mi?CAC 53.4
El Fill de Déu ho donà tot per redimir-nos: vida, amor i so-friments. ¿És possible que nosaltres —éssers indignes de tan gran amor— retinguem el nostre cor en lloc de lliurar-l’hi?CAC 53.5
En çada moment de la nostra vida hem compartit les bene-diccions de la seva gràcia, i per aquesta mateixa raó no podem comprendre plenament les profunditats de la ignorància i de la misèria de les quals hem estat salvats.CAC 53.6
¿És possible que vegem Aquell a qui traspassaren els nostres pecats i, tanmateix, estiguem disposats a menysprear tot el seu amor i sacrifici? Veient la humiliació infinita del Senyor de la glòria, ¿murmurarem perquè no podem entrar en la vida eterna si no a costa de conflictes i humiliacions pròpies?CAC 53.7
Molts, amb cors orgullosos, pregunten:CAC 53.8
—Per què necessitem penedir-nos i humiliar-nos abans de poder tenir la certesa que som acceptats per Déu?CAC 53.9
Jo us assenyalo Crist. En ell no hi havia cap pecat i, més enca-ra, era el Príncep del cel; però per amor a l’home arribà a ser pecat [en la creu] per salvar la raça humana. «Ha estat comptat en- tre els infidels, mentre que ell portava els pecats de molts i inter-cedia pels infidels.» CAC 53.10
I què abandonem nosaltres quan ho donem tot? Un cor maculat de pecat perquè Jesús el purifiqui i el renti amb la seva sang, perquè el salvi amb el seu incomparable amor. Malgrat això, els homes troben difícil renunciar a tot! M’avergonyeix d’oir-ho i d’escriure-ho.CAC 54.1