Compartim els nostres privilegis amb els altres
De la mateixa manera, els qui són participants de la gràcia de Crist es trobaran disposats a fer qualsevol sacrifici perquè altres, pels quals ell morí, participin del do celestial. Faran tot el que puguin durant el seu pas pel món per millorar-lo. Aquest esperit és el fruit segur de l’ànima veritablement convertida. Tan aviat com un hom acut a Crist neix en el seu cor el desig de fer saber a altres quin preciós amic ha trobat en Jesús. La veritat salvadora i santificadora no pot restar tancada en el cor.CAC 88.3
Si ens trobem revestits de la justícia de Crist i plens de goig per la presència del seu Esperit que habita en nosaltres, no podem guardar silenci.CAC 89.1
Si hem provat i vist que el Senyor és bo, tindrem alguna cosa per dir a altri. Com Felip quan trobà el Salvador, invitarem a altres que vagin vers ell. Procurarem presentar-los els atractius de Crist i les realitats invisibles del món venidor. Anhelarem seguir la senda que Jesús recorregué i desitjarem ferventment que els qui ens envolten puguin contemplar «l’Anyell de Déu que pren sobre seu el pecat del món».CAC 89.2
L’esforç fet en benefici d’altres es convertirà en benediccions per a nosaltres mateixos. Aquest era el propòsit de Déu en donar-nos una part per fer en el pla de la redempció. Ell ha concedit als homes el privilegi de ser fets participants de la naturalesa divina i de difondre, al seu torn, benediccions per al proïsme. Aquest és l’honor més elevat i el goig més gran que Déu pot conferir als homes.CAC 89.3
Els qui així participen en treballs d’amor són els qui més s’apropen al seu Creador.CAC 89.4
Déu podria haver encomanat als àngels del cel el missatge de l’Evangeli i tota l’obra del ministeri d’amor. Podria haver emprat altres mitjans per dur a terme el seu propòsit. Però en el seu amor infinit volgué fer-nos col laboradors amb ell, amb Crist i amb els àngels, perquè compartíssim la benedicció, el goig i l’elevació espiritual que resulten d’aquest abnegat ministeri.CAC 89.5