L‘evidència suprema
Hi ha una evidència que és a l’abast de tots, tant del més al-tament instruït com del més inculte: la de l’experiència. Déu ens invita a comprovar per nosaltres mateixos la realitat de la seva Paraula i la veracitat de les seves promeses. Ell ens diu: «Tasteu i veureu que n’és, de bo, Jahvè.» En comptes de dependre de les paraules d’altres hem de comprovar-ho per nosaltres mateixos. Ell declara: «Demaneu, i obtindreu.» Les seves promeses es compliran. Mai no han fallat. Mai no poden fallar. Quan ens apropem a Jesús i gaudim en la plenitud del seu amor, els nostres dubtes i tenebres desapareixeran davant la llum de la seva presència.CAC 121.4
L’apòstol Pau diu que Déu «ens salvà de la potestat de les te-nebres i ens transportà al regne del seu Fill estimat». I tot aquell que ha passat de mort a vida «ha certificat que Déu és veraç», i pot testificar:CAC 121.5
—Necessitava auxili i l’he trobat en Jesús. Foren satisfetes totes les meves mancances; fou saciada la fam de la meva ànima i ara la Bíblia és per a mi la revelació de Jesucrist. Em pregunteu per què crec en ell? Perquè és per a mi un Salvador diví. Per què crec en la Bíblia? Perquè he descobert que és la veu de Déu per a la meva ànima.CAC 121.6
Podem tenir en nosaltres mateixos testimoni que la Bíblia és la veritat i que Crist és Fill de Déu. Sabem que no estem seguint «faules enganyoses»CAC 122.1