La dedicació al proïsme, font de benaurança
Som induïts a simpatitzar amb Crist mitjançant la participació en els seus sofriments. Cada acte de sacrifici personal a favor dels altres revigoritza l’esperit de beneficència en el cor del donador i l’uneix més estretament amb el Redemptor del món, el qual «tot i ser ric, es féu pobre per vosaltres, per tal que us enriquíssiu amb la seva pobresa». I, solament, mentre complim així el pla que Déu tenia en crear-nos podrà ser la vida una benedicció per a nosaltres.CAC 89.6
Si treballeu com Crist vol que els seus deixebles treballin i guanyin ànimes per a ell, sentireu la necessitat d’una experiència més profunda i d’un creixement més extens de les coses divines i tindreu fam i set de justícia. Pregareu a Déu, i la vostra fe s’en-fortirà i la vostra ànima beurà abundosament de la font de salvació. Quan trobareu oposició i proves, us dirigiran cap a la Bíblia i l’oració. Creixereu en la gràcia i en el coneixement de Crist i as-solireu una rica experiència.CAC 90.1
L'esperit de treball desinteressat a favor dels altres dóna al caràcter profunditat, estabilitat i una amabilitat semblants a les de Crist i forneix pau i benaurança al seu posseïdor. Les aspiracions s’eleven. No hi ha lloc per a la indolència ni l’egoisme. Els qui d’aquesta manera exerciten les gràcies cristianes creixeran i esde-vindran forts per a treballar per Déu. Tindran clares percepcions espirituals, una fe ferma i creixent i un poder més gran en l’oració. L’Esperit de Déu, en moure el seu esperit, desperta les sagrades harmonies de l’ànima com a resposta al toc diví. Els qui així es consagren a un esforç altruista a favor del proïsme col laboren positivament en la pròpia salvació.CAC 90.2