L’exemple d’Israel
En els dies de Samuel els israelites s’allunyaren de Déu. Patien les conseqüències del pecat, puix que havien perdut la seva fe en Déu, així com el discerniment del seu poder i de la seva sa-viesa per governar la nació, i no confiaven en la capacitat del Senyor per defensar i vindicar la seva causa. S’apartaren del gran governador de l’univers i desitjaren de ser governats com les nacions que els envoltavent. Abans de trobar pau varen fer aquesta confessió explícita: «A tots els nostres pecats, hem afegit encara la dolenteria de demanar un rei.» Els calia confessar el mateix pecat del qual s’havien fet culpables. Llur ingratitud oprimia les seves ànimes i els separava de Déu.CAC 46.5
La confessió no és acceptable per Déu si no va acompanyada d’un penediment sincer i d’una reforma. Hi ha d’haver canvis decidits en la vida. Tot allò que ofèn Déu ha d’ésser abandonat. Aquest serà el resultat d’una veritable tristesa pel pecat. El que hem de fer per la nostra part, se’ns presenta clarament en les pa-raules següents:CAC 47.1
«Renteu-vos, purifiqueu-vos!
Traieu-me de davant dels ulls
la dolenteria de les vostres mans.
Deixeu de fer el mal,
apreneu a fer el bé,
cerqueu el dret,
socorreu l’oprimit.
Feu justícia a l’orfe, defenseu la viuda.» «... Si dic a l’impiu:
“Has de morir”,
però ell es converteix del seu pecat
i practica el dret i la justícia,
si torna les penyores,
si restitueix el que ha robat,
si observa les lleis que donen la vida,
sense fer cap injustícia,
viurà i no morirà.» CAC 47.2
L’apòstol Pau, parlant de l’obra del penediment, diu: «Perquè, mireu, el fet mateix d’haver-vos entristit segons Déu, quin interès no va produir en vosaltres, quines disculpes, quina indignació, quin temor, quin desig tan gran, quin zel, quin càstig! En tot vau demostrar que éreu innocents d’aquell cas.»CAC 48.1
El pecat, en adormir la percepció moral del qui obra malament, li impedeix de discernir els defectes del seu caràcter i d’adonar-se de l’enormitat del mal que ha comès. A menys que claudiqui al poder convincent de l’Esperit Sant, el pecador romandrà parcialment orb al seu pecat. Les seves confessions no són serioses ni sinceres si, cada vegada que reconeix la seva culpabilitat, afegeix una disculpa en declarar que, si no hagués estat per certes circumstàncies, no hauria fet això o allò que se li retreu.CAC 48.2