Els ocellets ens ensenyen
En el seu Sermó de la Muntanya Crist ensenyà als seus deixebles valuoses lliçons tocant a la necessitat de confiar en Déu.CAC 132.5
Aquestes lliçons tenien com a fi encoratjar els fills de Déu a través dels segles, i han arribat a la nostra època plenes d’ensenyança i de consol.CAC 133.1
El Salvador cridà l’atenció dels seus seguidors envers els ocells del cel que entonen els seus cants de lloança sense sentir-se afeixugats per les preocupacions de la vida, perquè «no sembren, ni seguen». I, tanmateix, el Pare celestial els proveeix d’allò que necessiten. El Salvador pregunta: «¿No valeu més vosaltres que no pas ells?» CAC 133.2
El gran Proveïdor dels homes i dels animals obre la seva mà i proveeix totes les seves criatures. Les aus del cel no són excloses de la seva atenció. No els posa l’aliment al bec, però fa provisió per a les seves necessitats. Han d’arreplegar el gra que ell ha es-campat per a elles. Han de preparar el material per als seus petits nius. Han de nodrir la seva niuada. Els ocells se’n van cantant devers la seva tasca, perquè «el vostre Pare celestial els alimenta”.CAC 133.3
I, «¿no valeu més vosaltres que no pas ells?” ¿No sou vosaltres —com adoradors intel ligents i espirituals— de més vàlua que els ocells? L’Autor del nostre ésser, el Conservador de la nostra vida, el que ens va formar a la seva imatge divina, ¿no satisfarà les nostres necessitats si confiem en ell?CAC 133.4