Oceà sense límits

Els escèptics i els incrèduls rebutgen la Paraula de Déu pel fet que no poden sondejar tots els seus misteris. I no tots els qui professen creure-hi estan exempts d’aquest perill. L’apòstol diu: «Mireu, germans, que no hi hagi potser en cap de vosaltres un cor dolent per la incredulitat, que el dugui a apartar-se del Déu vivent.»^{5Hebreus 3: 12}CAC 118.2

Fem bé d’estudiar detingudament les ensenyances de la Bíblia i d’investigar «les profunditats de Déu» ^{91 Corintis 2: 10}, fins on s’hi revelen, perquè «les coses secretes són reservades a Jahvè, el nostre Déu, però les que ens revela són per a nosaltres» ^{6Deuteronomi 29: 29}. Però Satanàs obra per pervertir les facultats d’investigació de l’enteniment. Un cert orgull es barreja amb la consideració de la veritat bíblica, de manera que els homes, quan no poden explicar satisfactòriament cada porció com ells volen, s’impacienten i se senten derrotats. Es per a ells massa humiliant reconèixer que no poden entendre les paraules inspirades. No estan disposats a esperar pacientment fins que Déu cregui oportú de revelar-los la veritat. Pensen que llur humana saviesa, sense cap auxili, és suficient per comprendre la Bíblia i, quan no ho assoleixen, en neguen virtualment l’autoritat.CAC 118.3

És veritat que moltes teories i doctrines que es consideren po-pularment derivades de la Bíblia no tenen fonament en les seves ensenyances i que, en realitat, són contràries a tot el contingut de la inspiració. Aquestes coses han causat dubtes i perplexitats a moltes ments. No són, tanmateix, atribuïbles a la Paraula de Déu, sinó als homes que l’han pervertida.CAC 118.4

Si fos possible que els éssers creats obtinguessin ple coneixe-ment de Déu i de les seves obres, ja no hi hauria per a ells, després d’assolir-lo, cap futur descobriment de noves veritats, ni creixement del saber, ni desenvolupament ulterior de la ment o del cor. Déu no seria ja suprem; i l’home, havent assolit el límit del coneixement i del progrés, deixaria d’avançar. Donem, doncs, gràcies a Déu que no sigui així. Déu és infinit; en ell «es troben ocults tots els tresors de la saviesa i de la ciència» ^{7Colossencs 2: 3}. I, per tota l’eternitat, els homes podran estar sempre esbrinant i aprenent, sense poder exhaurir mai els tresors de la saviesa, de la bonesa i del poder de l’Etern.CAC 119.1