Qui posseeix el nostre cor?
És cert que pot haver-hi una conducta externa correcta sense el poder renovador de Crist. L’amor a la influència i el desig d’ésser estimat pels altres poden produir una vida ordenada. El respecte propi pot impulsar-nos a evitar les aparences del mal. Un cor egoista pot realitzar actes de generositat ¿De quin mitjà ens valdrem, llavors, per saber de quina part ens trobem?CAC 68.2
Qui posseix el nostre cor? Amb qui estan els nostres pensa-ments? De qui ens plau parlar? Per a qui són els nostres més ardents afectes i les millors energies? Si som de Crist, els nostres pensaments estan amb ell i li dediquem les nostres reflexions més agradables. Li hem consagrat tot el que tenim i som. Anhelem ésser semblants a ell, respirar el seu Esperit, fer la seva voluntat i complaure’l en tot.CAC 68.3
Els qui arriben a ser noves criatures en Crist Jesús produeixen els fruits del seu Esperit: «Caritat, joia, pau, paciència, benignitat, bondat, fidelitat, dolcesa, temprança.» Ja no es regeixen pels seus antics desigs desordenats, sinó que per la fe en el Fill de Déu segueixen les seves petjades, reflecteixen el seu caràcter i es purifiquen a si mateixos, com ell és pur. Estimen ara les coses que en un temps avorrien i avorreixen les coses que en un altre temps estimaven. El qui era orgullós i tossut és ara mansuet i humil de cor. El qui abans era vanitós i altiu es torna seriós i dis- cret. El qui abans era un embriac ara és sobri, i aquell que era dissolut ara és pur. Tots ells han abandonat els costums i modes vanes del món. Els cristians no cerquen «l’ornat exterior», sinó l’interior, el «del cor, consistent en la incorruptibilitat d’un esperit dolç i tranquil; això té valor davant de Déu» CAC 68.4
No hi ha evidència de penediment veritable quan no es pro-dueix una reforma en la vida. Si el pecador restitueix la penyora, torna el que havia robat, confessa els seus pecats i ama Déu i el proïsme, pot estar segur que ha passat de mort a vida.CAC 69.1
Quan anem a Crist com éssers extraviats i pecaminosos, fentnos participants de la seva gràcia perdonadora, l’amor brolla en el nostre cor. Tota càrrega resulta lleu perquè el jou de Crist és suau. Els nostres deures es tornen delícies, i els sacrificis es converteixen en un plaer. El camí que abans ens semblava cobert de tenebres ara brilla amb els raigs del Sol de Justícia.CAC 69.2
La bellesa del caràcter de Crist ha de veure’s en els seus segui-dors. Ell es delectava a fer la voluntat de Déu. El poder que pre-dominava en la vida del nostre Salvador era l’amor a Déu i el zel per la seva glòria. L’amor embellia i ennoblia totes les seves accions.CAC 69.3
L’amor és de Déu. El cor no convertit no pot produir-lo o crear-lo. L’amor es troba solament en el cor on Crist regna. «Nos-altres estimem, ja que ell ens ha estimat primer.» En el cor regenerat per la gràcia divina l’amor és el principi d’acció. Modi-fica el caràcter, governa els impulsos, controla les passions, sub-juga l’enemistat i ennobleix els afectes. Aquest amor acariciat en l’ànima endolceix la vida i escampa una influència purificadora al damunt de tots els qui es troben al seu entorn.CAC 69.4