Grandesa i majestat de la Santa Bíblia
L’apòstol Pere diu que hi ha en les Sagrades Escriptures «punts difícils de comprendre que els indòcils i els inquiets tergiversen, ... per a la pròpia perdició» CAC 117.1
Els escèptics han presentat les dificultats de les Sagrades Es-criptures com a argument contra elles; però es troben tan lluny d’ésser-ho que en realitat són una poderosa evidència de la seva inspiració divina. Si no hi haguès, en elles, altres relats tocant a Déu que els que fàcilment poguéssim comprendre, si la seva grandesa i majestat poguessin ser abastades per ments finites, llavors la Bíblia no portaria les credencials inequívoques de l’autoritat divina. La mateixa grandesa i els mateixos misteris dels temes presentats han d’inspirar fe en la Bíblia com a Paraula de Déu.CAC 117.2
La Bíblia presenta la veritat amb tanta senzillesa i amb una adaptació tan perfecta a les necessitats i als anhels del cor humà, que ha sorprès i encisat les ments més cultivades, alhora que ca-pacita el més humil i incult per poder copsar el camí de la salvació. Tanmateix, aquestes veritats senzillament declarades tracten assumptes tan elevats, de tanta transcendència, tan infinitament més enllà de l’abast de la comprensió humana, que solament podem acceptar-les perquè Déu ens les ha declarades.CAC 117.3
Així queda el pla de la redempció exposat davant nostre d’una manera que tota ànima pugui veure els passos que ha de fer a fi de penedir-se davant Déu i tenir fe en el nostre Senyor Jesucrist; i així salvar-se de la manera assenyalada per Déu. Sota aquestes veritats tan comprensibles existeixen, tanmateix, miste ris en els quals s’amaga la glòria del Senyor, misteris que, encara que inspiren fe i reverència al sincer investigador de la veritat, aclaparen la ment de qui els indaga. Com més escodrinya aquest la Bíblia, molt més es profunditza la seva convicció que és la Paraula de Déu vivent; i la raó humana s’inclina davant la majestat de la revelació divina.CAC 117.4
Reconèixer que no podem entendre plenament les grans veritats de la Bíblia, no és sinó admetre que la ment finita no pot abraçar l’Infinit; que l’home —amb el seu limitat coneixement humà— no pot comprendre els designis de l’Omnisciència.CAC 118.1