Excuses
Algunes vegades, els impenitents s’excusen dient dels qui professen ser cristians:CAC 39.4
—Sóc tan bo com ells. No són pas més abnegats, sobris ni as-senyats en la seva conducta que jo. Els agraden els plaers i la complaença pròpia tant com a mi.CAC 39.5
Així fan de les faltes d’altri una excusa per negligir el seu deure. Però els pecats i les faltes dels altres no dispensen ningú, perquè el Senyor no ens ha donat pas un model humà subjecte a l’error. L’immaculat Fill de Déu és qui ens ha estat ofert com a exemple.CAC 39.6
Els qui es planyen de la conducta imperfecta dels qui professen ser creients haurien de presentar vides més depurades i exemples més nobles. Si tenen un concepte tan alt d’allò que un cristià hauria d’ésser, no és més gran el seu pecat? Saben el que és correcte i, tanmateix, es neguen a fer-ho.CAC 39.7
Tingueu cura amb les dilacions. No postergueu l’obra d’abandonar els vostres pecats i de cercar la puresa de cor per mitjà del Senyor Jesús. Aquí és on milers i milers s’han equivocat i han causat, d’aquesta manera, la seva perdició eterna.CAC 40.1
No insistiré ací en la brevetat i incertesa de la vida; però es corre un risc terrible —que no es comprèn prou— en postergar de cedir a la veu suplicant de l’Esperit Sant de Déu i estimar-se més viure en el pecat, perquè això ès realment el que significa una tal demora. Complaure’s en el pecat —per petit que se’l consideri— és córrer el perill d’una pèrdua infinita. Allò que no vencem ens vencerà, i serà causa de la nostra destrucció.CAC 40.2
Adam i Eva es convenceren que, d’un acte tan petit com el de menjar la fruita prohibida, no en podrien resultar conseqüències tan enormes com les que Déu havia anunciat. Però aquesta petita acció era una transgressió de la santa i immutable llei de Déu. Separà l’home de Déu i obrí les comportes per les quals caigueren sobre el nostre món la mort i innombrables desgràcies.CAC 40.3
De segle en segle, ha pujat de la nostra terra un continuat lament d’aflicció; i tota la creació pateix i gemega anguniosament a l’uníson, com a conseqüència de la desobediència de l’home. El mateix cel ha sentit els efectes de la rebellió de l’home contra Déu. El Calvari es destaca com un record del sacrifici esbalaïdor que es requerí per expiar la transgressió de la llei divina. No considerem, doncs, el pecat com una cosa trivial.CAC 40.4