Loading...
Larger font
Smaller font
Copy
Print
Contents

El Camí A Crist

 - Contents
  • Results
  • Related
  • Featured
No results found for: "".
  • Weighted Relevancy
  • Content Sequence
  • Relevancy
  • Earliest First
  • Latest First
    Larger font
    Smaller font
    Copy
    Print
    Contents

    En què fixarem la nostra ment?

    Quan la ment es detura en el jo, s’allunya de Crist, la font de la fortalesa i de la vida. Per això Satanàs s’esforça constantment per mantenir l’atenció desviada del Senyor, a fi d’impedir la unió i la comunió de l’ànima amb Crist. Valent-se dels plaers del món, de les preocupacions, de les perplexitats i les tristeses de la vida, així com de les nostres pròpies faltes i imperfeccions —o bé de les d'altri—, procura desviar la nostra atenció cap a totes aquestes coses, o envers algunes d’elles. No ens deixem enganyar pels seus estratagemes. Massa sovint aconsegueix que molts —realment conscienciosos i desitjosos de viure per a Déu— es deturin en les seves pròpies faltes i debilitats i, en separar-los així de Crist, espera d’obtenir la victòria sobre ells.CAC 80.4

    No hem de fer del nostre jo el centre ni permetre’ns de tenir ansietat ni temença respecte de si serem salvats o no. Tot això aparta l’ànima de la font de la nostra fortitud.CAC 80.5

    Encomanem a Déu la custòdia de la nostra ànima i confiem en ell. Parlem del Senyor Jesús i pensem en ell. Que es perdi en ell el nostre jo. Apartem qualsevol dubte; bandegem les nostres temences. Diguem amb l’apòstol Pau: «Visc, però ja no sóc jo qui visc, sinó que el Crist viu en mi; i la meva vida d’ara en la carn, la visc per la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va oferir a si mateix per mi.» 16Gàlates 2: 20CAC 81.1

    Reposeu en Déu. Ell pot guardar allò que li haveu confiat. Si us poseu a les seves mans, us farà més que vencedors per mitjà d’Aquell que us estimà.CAC 81.2

    Quan Crist prengué sobre si la naturalesa humana, vinculà la humanitat amb ell mitjançant un llaç d’amor que mai cap poder no és capaç de rompre, excepte la decisió de l’home mateix. Satanàs ens presentarà contínuament seduccions per induir-nos a rompre aqueix lligam i perquè decidim de separar-nos de Crist. Aquí és on necessitem vetllar, lluitar i pregar perquè no pugui incitar-nos a elegir un altre mestre, ja que sempre som lliures de fer això. Mantinguem, per tant, els ulls fixos en Crist i ell ens preservarà. Confiant en Jesús estem segurs. Res no podrà desprendre’ns de la seva mà. Si el contemplem constantment «ens anem transformant en aquesta mateixa imatge tot passant d’una glòria a una nova glòria, com per l’acció del Senyor, que és l’Esperit» 172 Corintis 3: 18CAC 81.3

    Així fou com els primers deixebles assoliren d’assemblar-se al seu benamat Salvador. Quan aquells deixebles oïren les paraules de Jesús en sentiren la necessitat. El cercaren, el trobaren, i el se-guiren. Eren amb ell a casa, a la taula, en privat i al camp. L’acompanyaven —com era costum que els deixebles seguissin un mestre— i diàriament rebien dels seus llavis lliçons de santa veritat. El miraven, com els servents miren el seu amo, per aprendre quins eren els seus deures. Aquells deixebles que eren homes «febles com nosaltres»,18St. Jaume 5: 17 RC havien d’emprendre la mateixa lluita contra ei pecat i necessitaven la mateixa gràcia per poder viure una vida santa.CAC 81.4

    Larger font
    Smaller font
    Copy
    Print
    Contents