Llibertat de l'home
Crist es troba disposat a alliberar-nos del pecat, però no força la voluntat; i si aquesta —a causa de la persistència en la transgressió— s’inclina per complet al mal i no desitgem ser alli-berats ni volem acceptar la gràcia de Crist, què més pot fer ell? En rebutjar deliberadament el seu amor, hem preparat la nostra pròpia destrucció.CAC 41.3
«Ara és el temps favorable, ara és el dia de salvació.» «Per això, com diu l’Esperit Sant: Avui, si sentiu la seva veu, no en-duriu els vostres cors.» CAC 41.4
«L’home mira l’exterior, i Jahvè té en compte el cor», el cor humà amb les seves contradictòries emocions de goig i de tristesa, el vagarívol i voluble cor, estatge de tanta impuresa i engany. El Senyor coneix els motius, les seves veritables intencions i mires. Aneu a ell amb la vostra ànima completament maculada, tal qual és. Obriu, com el salmista, les seves cambres a l’ull que tot ho veu, exclamant: «Déu meu, penetreu els meus secrets, per co-nèixer el meu cor, examineu-me per saber què desitjo. Mireu que no vagi per camins d’idolatria, guieu-me per camins eterns.» CAC 41.5
Molts accepten una religió intel lectual —una forma de santedat— sense que el cor es trobi net. Sigui la vostra oració: «Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm.» CAC 42.1
Sigueu fidels amb la vostra pròpia ànima. Sigueu tan diligents i tan persistents com ho seríeu si la vostra vida física estigués en perill. Aquest és un assumpte que s’ha de decidir entre Déu i la vostra ànima. És una decisió per a l’eternitat. Una esperança suposada —que només fos això— arribaria a ser la vostra ruïna.CAC 42.2
Estudieu la Paraula de Déu amb oració. Aquesta Paraula us presenta —en la llei de Déu i en la vida de Crist— els grans prin-cipis de la santedat, «sense la qual ningú no veurà el Senyor.» Ens convenç de pecat i ens revela plenament el camí de la salvació. Feu-li cas, com a la veu de Déu que parla a la vostra ànima.CAC 42.3