Capítol 43—Cauen les barreres

Aquest capítol està basat en Mateu 15: 21-18; Marc 7: 24-30.

Després de trobar-se amb els fariseus, Jesús se’n va anar a Cafarnaüm i, havent travessat Galilea, es va retirar als turons prop de la frontera amb Fenícia. Mirant a l’oest, podia veure com s’estenia als seus peus la plana on hi havia les ciutats de Tir i Sidó, amb els temples dedicats al culte pagà, palaus magnífics, mercats i els ports, plens de vaixells. Més enllà s’obria l’extensió blava del Mediterrani, que els missatgers de l’evangeli travessarien per a dur la bona nova als centres de l’imperi més gran del món. Però encara no era l’hora. L’obra que ara se li obria al davant era preparar els seus deixebles per a la missió que haurien de complir. Anant a aquella regió tenia l’esperança que trobaria la calma que no havia aconseguit de tenir a Betsaida. Tanmateix, aquell no era l’únic objectiu del viatge.Je 243.1

«Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: “Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt”». ^{1Mateu 15: 22.} La gent d’aquell districte pertanyien a la raça cananea antiga. Eren idòlatres i, per això, els jueus els menyspreaven i els odiaven. La dona que havia acudit a Jesús n’era una. Era pagana i, per tant, estava exclosa dels privilegis que gaudien diàriament els jueus. Molts vivien a Fenícia i les notícies sobre l’obra de Jesús havien arribat a la regió. Algunes persones havien sentit les seves paraules i havien vist els seus miracles. Aquella dona havia sentit parlar del profeta que, segons es deia, guaria tota mena de malalties. Quan va saber que tenia poder, el cor se li va il·luminar d’esperança. Inspirada per l’amor de mare, va decidir que li presentaria el cas de la seva filla. Estava resolta a portar la seva aflicció davant de Jesús. Segur que ell guariria la nena. Havia buscat l’ajuda dels deus pagans, però no havia servit de res. Per això, de vegades, s’havia sentit temptada de pensar: «Què pot fer per mi aquest mestre jueu?” Però havia arribat la notícia que guaria tota mena de malalties, tant si els qui se li acostaven eren rics o pobres. Aleshores va decidir de no deixar passar l’oportunitat de fer realitat la seva esperança.Je 243.2

Jesús coneixia bé la situació d’aquella dona. Sabia que anhelava veure’l. Per això se li va posar al davant. Ministrant el seu patiment podria donar una representació viva de la lliçó que volia ensenyar. Per això havia portat els seus deixebles en aquella regió. Desitjava que veiessin la ignorància en què estaven immersos les ciutats i els pobles del voltant d’Israel. El poble que havia tingut totes les oportunitats d’entendre la veritat desco-neixia la necessitat que l’envoltava. No havia fet cap esforç per a ajudar les ànimes que eren en la tenebra. El mur de separació que havia aixecat l’orgull dels jueus havia fet callar fins i tot la simpatia dels deixebles pel món pagà. Però aquelles barreres havien de caure.Je 243.3

Jesús no va respondre immediatament a la petició de la dona. Va rebre aquella representant d’una raça maleïda tal com ho hauria fet un jueu. Així aconseguiria que els deixebles quedessin impressionats amb la fredor i les maneres descorteses que els jueus farien servir per a abordar un cas com aquell, tal com va evidenciar la manera com va rebre la dona, i la compassió amb què els hauria tractat si ells haguessin estat en un mal tràngol com aquell, tal com va manifestar després, en accedir a la seva petició.Je 244.1

Però, tot i que Jesús no responia, la dona no va perdre la fe. Quan va haver passat de llarg, fent com que no l’havia sentit, el va seguir i va continuar amb les seves súpliques. Molestos per la seva impertinència, els deixebles van demanar a Jesús que se’n desempallegués. Veien que el Mestre la tractava amb indiferència i, per tant, van suposar que estava d’acord amb els prejudicis dels jueus contra els cananeus. Però la dona adreçava el seu prec a un Salvador compassiu i, responent als deixebles, Jesús va dir: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel».^{2M ateu 15: 24.} Encara que aquella resposta semblés estar d’acord amb els prejudicis dels jueus, duia implícit un retret per als deixebles que, més tard, van entendre com un recordatori del que els havia dit sovint, que havia vingut al món per a salvar tothom qui l’acceptés.Je 244.2

La dona insistia en el seu cas cada vegada amb més vehemència i es prosternava als peus de Jesús, exclamant: «Senyor, ajuda’m!» ^{3M ateu 15: 25.} Jesús, que encara semblava que rebutjava les seves súpliques, seguint els prejudicis sense sentiments dels jueus, va respondre: «No està bé de prendre el pa als fills i tirar-lo als gossets».^{4Vers 26.} Això equivalia, virtualment, a assegurar que no era just malbaratar les benediccions atorgades al poble escollit de Déu amb gent estranya que no pertanyia a Israel. Aquella resposta hauria descoratjat terriblement algú que el cerqués amb menys sinceritat. Però la dona va veure que se li presentava una oportunitat. Darrere del rebuig aparent de Jesús va copsar una compassió que era incapaç d’amagar. «Ella digué: “És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos”». ^{5Vers 27.} Tot i que els fills de la casa mengen a taula, amb el pare, ni tan sols els gossos queden sense menjar. Tenen dret a les engrunes que cauen d’una taula ben assortida. Per això, tot i que Israel gaudia de moltes benediccions, que potser no n’hi havia cap per a ella? Se la mirava per damunt de l’espatlla, com si fos un gos. Que potser un gos no podia demanar-li una engruna de la seva abundància?Je 244.3

Jesús acabava de marxar del seu camp de treball perquè els escribes i els fariseus la hi tenien votada i volien matar-lo. Murmuraven i es queixaven. Manifestaven incredulitat i amargor. Rebutjaven la salvació que tan generosament se’ls oferia. Jesús es troba amb algú que pertany a una raça maleïda i desgraciada, que no ha rebut el privilegi de conèixer la llum de la paraula de Déu, tot i que es rendeix immediatament a la influència divina de Crist i té una fe implícita en la seva capacitat d’atorgar-li el favor que li de-mana. Suplica les engrunes que cauen de la taula del mestre. Si se la mira com si fos un gos, vol tenir el privilegi de ser el seu gos. Els seus actes estan lliures de la influència de qualsevol prejudici o orgull nacionalista o religiós. Per això reconeix immediatament Jesús com al redemptor que és capaç de fer tot el que li demana.Je 244.4

El Salvador està satisfet. Ha posat a prova la fe en ell d’aquella dona. Tal com l’ha tractada ha mostrat que aquella que havia sigut tinguda com una proscrita d’Israel ja no és una estranya, sinó una filla de la casa de Déu i, com a filla, té el privilegi de poder gaudir els dons del Pare. Aleshores Jesús accedeix a la petició i acaba la lliçó que volia donar als deixebles. Girant-se-li, amb mirada compassiva i amorosa, diu: «Dona, és gran la teva fe. Que es faci com tu vols».^{6Mateu 15: 28.} Des d’aquell mateix moment, la filla es va guarir i el dimoni ja no la va turmentar més. La dona se’n va anar, tot reconeixent el seu Salvador, feliç de saber que les seves pregàries havien sigut escoltades.Je 245.1

Aquell va ser l’únic miracle que Jesús va obrar durant aquell viatge. Va anar a la frontera de Tir i Sidó per a fer aquella acció. Volia alleujar l’aflicció d’aquella dona i, alhora, deixar un exemple de la seva obra de misericòrdia envers algú que pertanyia a un poble maleït i destituït en benefici dels seus deixebles quan ja no fos amb ells. Volia treure’ls de l’exclusivitat jueva i que s’interessessin a treballar per a altres a més del seu propi poble.Je 245.2

Jesús anhelava desplegar els profunds misteris de la veritat que havien estat ocults durant segles, que els gentils fossin cohereus amb els jueus i, per l’evangeli, compartissin la mateixa promesa. ^{7Vegeu Efesis 3: 6} Als deixebles els costava d’aprendre aquesta veritat. Per això el Mestre diví els l’ensenyava una vegada i una altra. En recompensar la fe del centurió de Cafarnaüm i predicant l’evangeli als habi-tants de Sicar ja havia donat proves que no compartia la intolerància dels jueus. Però els samaritans coneixien Déu, encara que malament, i el centurió havia sigut amable amb Israel. Ara Jesús havia posat els deixebles en contacte amb una pagana, algú que consideraven que no tenia cap motiu per damunt del seu poble per a esperar cap favor del Mestre. Volia donar un exemple de com cal tractar algú com ella. Els deixebles havien pensat que escampava els dons de la seva gràcia amb massa generositat. Els volia mostrar que el seu amor no se circumscrivia només a una raça o una nació.Je 245.3

Quan va dir: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel» deia la veritat. En aquella obra per la dona cananea complia la seva missió. Aquella dona era una de les ovelles perdudes que Israel hauria d’haver rescatat. Era l’obra que se li havia assenyalat, l’obra que havia menystingut, l’obra que feia Crist.Je 245.4

Aquell acte va obrir la ment dels deixebles de manera encara més completa a la tasca que tenien al davant amb els gentils. Van veure un camp de treball immens fora de Judea. Van veure ànimes que carregaven patiments que els qui gaudien els favors més alts desconeixien. Entre els qui se’ls havia ensenyat a menysprear hi havia ànimes que anhelaven l’ajuda del Guaridor poderós, que tenien fam de la llum de la veritat que els jueus havien rebut amb tanta abundància.Je 245.5

Més endavant, quan els jueus es van allunyar encara amb més insistència dels deixebles perquè havien declarat que Jesús era el Salvador del món, quan el mur de separació entre jueus i gentils va caure fet miques per la mort de Crist, aquella lliçó, i altres de similars que assenyalaven l’obra de l’evangeli sense restriccions per costums o per nacionalitat, tindria una influència poderosa en la direcció dels esforços dels representants de Crist.Je 245.6

La visita del Salvador a Fenícia i el miracle que hi va obrar tenien encara un propòsit més gran. L’obra no es va fer només per a la dona afligida, ni tampoc per als deixebles i tothom qui rebés els seus esforços, també «perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom”. ^{8Joan 20: 31.} Els mateixos agents que van barrar el pas als homes per a anar a Crist fa vint segles encara funcionen. L’esperit que va construir el mur de separació entre els jueus i els gentils encara està actiu. L’orgull i els prejudicis han construït poderoses muralles entre les diverses classes de persones. Jesús i la seva missió estan distorsionats i les multituds tenen la sensació que, virtualment, se’ls impedeix accedir al ministeri de l’evangeli. Malgrat tot, no permetem que pensin que no poden accedir a Crist. Cap barrera que els homes o Satanàs hagin aixecat és impenetrable per a la fe.Je 246.1

Per fe, la dona fenícia va saltar les barreres que hi havia entre jueus i gentils. Lluitant contra el descoratjament, sense tenir en compte les aparences que l’haurien pogut conduir al dubte, va confiar en l’amor del Salvador. Així és com Crist desitja que confiem en ell. Les benediccions de la salvació són per a totes les ànimes. Res pot impedir ningú de tenir part en la promesa de Crist per l’evangeli, només l’elecció personal i voluntària.Je 246.2

Déu odia les castes. No vol saber res del seu caràcter. Als seus ulls les ànimes de tots els homes tenen el mateix valor. «Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres».^{9Fets 17: 26, 27.} Tots estem convidats a acudir a ell i viure. No hi ha distinció d’edat, de rang ni de nacionalitat; tampoc hi ha privilegis religiosos. El qui cregui en ell no serà avergonyit, perquè ja no hi ha diferències. «Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona».^{10Galates.3.28} «Ric i pobre coincideixen en això: a tots dos els ha fet el Senyor”. ^{11Proverbis 22: 2.} «Diu l’Escriptura: “Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós. No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els no jueus, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l’invoca. En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran”». ^{12Romans 10: 11, 12}Je 246.3