Capítol 83—Camí d’Emmaús

Aquest capítol està basat en Lluc 24: 13-33.

Aúltima hora de la tarda del dia de la re-surrecció dos deixebles van de camí a Emmaús, un poblet que és a uns tretze quilòmetres de Jerusalem. Mai no han ocupat un lloc prominent en l’obra de Jesús, però creuen en ell de manera sincera. Han vingut a la ciutat per a celebrar la Pasqua i estan molt desconcertats per tot el que hi ha passat aquests darrers dies. Han sentit la notícia que al matí algú s’ha endut de la tomba el cos de Crist i també que les dones han vist els àngels i han parlat amb Jesús. Ara se’n tornen a casa, a meditar i pregar. Caminen tristos i comenten les escenes del judici i de la crucifixió. Mai abans s’havien sentit tan descoratjats. Caminen sota l’ombra de la creu, sense fe ni esperança.Je 500.1

Passada una estona se’ls afegeix un estrany, però estan tan capficats i decebuts que no hi paren gaire atenció. Continuen la conversa i expressen les seves preocupacions. Reflexionen sobre les lliçons que Crist havia donat i que els sembla impossible de poder entendre. Mentre parlen de tot el que ha passat Jesús anhela consolar-los. Ha vist com pateixen, entén les idees conflictives i descon-certants que els indueixen a preguntar-se si és possible que algú que és el Crist es deixi humiliar tant. El dolor és insuportable i ploren. Jesús sap que els seus cors estan lligats a ell per l’amor i està impacient per canviar aquestes llàgrimes per joia i felicitat.Je 500.2

Però primer els ha de donar una lliçó que no oblidaran mai i pregunta: «Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?” ^{1Lluc 24: 17.} Cleofàs, un d’ells, respon: «Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?” ^{2Vers 18.} Li expliquen que estan decebuts pel seu Mestre, que era «un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble”; però que els «grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar”. ^{3Versos 19 i 20.} Amb el cor encongit per l’amarga decepció, i amb llavis tremolosos, afegeixen: «Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses».^{4Vers 21.}Je 500.3

Que estrany, que els deixebles no recordin les paraules de Crist, que ell havia predit tot això que ha passat... No s’adonen que l’última part de la seva revelació, que el tercer dia ressuscitaria, s’ha de complir exactament com es va complir la primera. Ho haurien de recordar, perquè els sacerdots i els governants no, que no ho han oblidat. «El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat per dir-li: “Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: ‘Al cap de tres dies ressuscitaré’”». ^{5Mateu 27: 62, 63} Però els deixebles no se’n recordaven, d’aquesta profecia.Je 500.4

Aleshores Jesús els diu: «Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?» ^{6Lluc 24: 25.} Els deixebles es pregunten qui pot ser aquest estrany que és capaç de penetrar fins al fons de les seves ànimes; que parla amb tanta honestedat, tanta tendresa i tanta compassió; que diu coses tan esperançadores. Per primera vegada des que Crist va ser traït se senten esperançats. Sovint miren el seu company de viatge i troben que diu exactament allò que Crist hauria dit. No saben què pensar i el cor els comença a bategar amb una expectació joiosa.Je 501.1

Començant per Moisès, l’alfa de la història de la Bíblia, Crist els exposa tot el que diuen d’ell mateix les Escriptures. Si hagués triat de revelar-se’ls primer, haurien quedat sadollats i la seva joia hauria sigut tan plena que no haurien demanat res més. Però cal que entenguin el testimoni que d’ell donen els símbols i les profecies de l’Antic Testament. Han de ser la base de la seva fe. Crist no obra cap miracle per a convèncer-los, sinó que la seva primera obra és explicar les Escriptures. Han vist la seva mort com la destrucció de totes les seves esperances. Ara, des dels profetes, els mostra que va ser la prova més contundent per a la seva fe.Je 501.2

Mentre els ensenyava, Jesús mostrava als deixebles la importància de l’Antic Testament com a testimoni de la seva missió. Molts que es diuen cristians ara hi renuncien i afirmen que ja no és útil. Crist no ho ensenyava així. El tenia en tan gran estima que en certa ocasió va dir: «Si no escolten Moisès i els profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti».^{7Lluc 16: 31.}Je 501.3

Des del temps d’Adam fins a les darreres escenes de la història, la veu de Crist parla per boca dels patriarques i dels profetes. El Salvador es revela tant en l’Antic Testament com en el Nou. La llum del passat profètic il·lumina la vida de Crist i els ensenyaments del Nou Testament amb claredat i bellesa. Els miracles de Crist són prova de la seva divinitat; però la prova més fefaent que és el Redemptor del món es troba comparant les profecies de l’Antic Testament amb la història que ens explica el Nou.Je 501.4

Basant-se en les profecies, Crist dona als deixebles una idea correcta del que li havia de passar mentre fos un ésser humà. L’esperança que ells tenien d’un Messies que assumiria el tron amb poder reial segons els desigs dels homes els ha induït a error. Ha impedit que entenguessin correctament per què ha baixat de la posició més elevada a la més humil que hom pot ocupar. Crist vol que les idees dels seus deixebles siguin pures i certes en tots i cadascun dels detalls. Cal que, en la mesura que sigui possible, entenguin per què va haver de prendre aquella copa de sofriment. Els mostra que el terrible conflicte que encara no són capaços d’entendre és el compliment d’un pacte fet molt abans que el món fos fundat. Calia que Crist morís, com ha de morir qualsevol transgressor de la llei si persisteix en el pecat. Tot això havia de passar, però la desfeta no és al final de tot plegat; ben al contrari, el desenllaç és la victòria gloriosa i eterna. Jesús els explica que cal no escatimar eforços per tal de salvar el món del pecat. Els seus seguidors han de viure com ell va viure i treballar com ell va treballar, amb un esforç intens i perseverant.Je 501.5

Jesús es revela així als seus seguidors i els obre la ment a fi que puguin entendre les Escriptures. Tot i que els deixebles estan fatigats, la conversa no decau. El Salvador els comunica paraules de vida i seguretat. Però encara no han obert els ulls. Quan els explica la destrucció de Jerusalem, els deixebles miren la ciutat malaurada i ploren.Je 502.1

Poc sospiten qui és el seu company de viatge. No s’adonen que qui és el tema de la seva conversa camina al seu costat, perquè Crist es refereix a ell mateix com si fos una altra persona. Pensen que és un dels qui han vingut per a assistir a la gran festivitat i que ara retorna a casa seva. Camina per les pedres amb la mateixa precauciò que ells i, de tant en tant, s’atura amb ells per fer un descans. D’aquesta manera avancen pel corriol escarpat mentre, al costat, tenen Aquell qui aviat ocuparà el seu lloc a la dreta de Déu, i pot dir: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra”. ^{8M ateu 28: 18.}Je 502.2

Mentre caminaven el sol s’ha post i abans que els viatgers arribin al lloc de descans, els pagesos ja han deixat les feines del camp. Quan els deixebles són a punt d’entrar a casa seva l’estrany mostra intenció de continuar el viatge. Però ells s’hi senten atrets. Tenen ganes que els expliqui més coses. «Queda’t amb nosaltres”, ^{9Lluc 24: 28.} li diuen. Però no sembla que vulgui acceptar la invitació. Ells hi insisteixen afegint: «Es fa tard i el dia ja ha començat a declinar».^{10Vegeu nota anterior.} Crist cedeix a la petició i entra amb ells.Je 502.3

Si els deixebles no haguessin insistit en la invitació no haurien sabut que el seu company de viatge era el Senyor ressuscitat. Crist mai imposa la seva companyia a ningú. S’interessa pels qui el necessiten. Encara que la casa sigui la més humil, si se’l convida de tot cor, hi entrarà i acceptarà de grat l’homenatge. Però si els homes són massa indiferents per a pensar en l’Hoste celestial o demanar-li que es quedi amb ells, passarà de llarg. Vet aquí per què molts tenen una gran pèrdua. No coneixen Crist més que els deixebles mentre caminava al seu costat camí d’Emmaús.Je 502.4

El sopar, senzill, està preparat aviat. El posen davant del convidat, que s’ha assegut al cap de la taula. Aleshores allarga les mans de la mateixa manera que el Mestre solia allargar-les. Se les tornen a mirar. De sobte, hi veuen les marques que han deixat els claus i exclamen a l’uníson: «Es el Senyor Jesús! Ha ressuscitat d’entre els morts!».Je 502.5

S’aixequen per tal de llançar-se-li als peus i adorar-lo, però ell ha desaparegut. Miren el lloc on s’havia assegut Aquell el cos del qual havia jagut a la tomba i es diuen l’un a l’altre: «No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» ^{11Lluc 24: 32.}Je 502.6

Tenir aquesta gran notícia per a comunicar no els deixa estar-se asseguts i conversar. Ja no tenen gana ni estan fatigats. Plens de joia, abandonen el sopar sense haver fet ni un mos i tornen corrents pel mateix camí per on han vingut. Volen explicar-ho als deixebles que són a la ciutat. En alguns trams el camí no és segur però no els fa res que, de pujada, les lloses rellisquin. No veuen, no saben, que tenen la protecció d’aquell qui els ha acompanyat. Recolzant-se en els bastons de pelegrí, s’afanyen delerosos. Voldrien anar més de pressa del que poden. Perden el camí i el tornen a trobar. De vegades corrents, altres ensopegant, fan via. El Company invisible va al seu costat tot el camí.Je 502.7

Es negra nit, però el Sol de Justícia resplendeix damunt d’ells. El cor els salta de joia. Els sembla que són en un altre món. Crist és un Salvador viu. Ja no el ploren perquè ha mort. «Crist ha ressuscitat”, repeteixen una vegada i una altra. És el missatge que donaran als qui encara ploren. Els han d’explicar l’extraordinària història del camí d’Emmaús i qui se’ls hi ha unit. Porten el missatge més gran que mai s’hagi donat al món, de joioses noves, de les quals dependran les esperances de la família humana.Je 503.1