Capítol 81—«El Senyor ha ressuscitat!”

Aquest capítol està basat en Mateu 28: 2-4, 7-15.

La nit del primer dia de la setmana ha transcorregut lentament. L’hora més tene-brosa, just abans de trenc d’alba, ha arribat. Crist encara és presoner a la tomba. La gran llosa encara és al seu lloc. Ningú ha trencat el segell romà. Els soldats fan guàrdia. Hi ha éssers invisibles que vigilen. Tot al voltant s’hi ha congriat una host d’àngels malvats. Si pogués, el príncep de les tenebres, juntament amb tot l’estol apòstata, muntaria guàrdia eternament perquè el sepulcre romangués segellat per sempre a fi de retenir-hi el Fill de Déu tota l’eternitat. Però un exèrcit celestial envolta i protegeix el sepulcre. Els àngels més poderosos fan guàrdia prop de la tomba i esperen poder donar la benvinguda al Príncep de la vida.Je 491.1

De sobte, hi ha un gran terratrèmol. Un àngel del Senyor ha baixat del cel. Ha deixat els atris celestials revestit amb la panòplia de Déu. Els resplendents raigs de la glòria de Déu van davant d’ell i li il·luminen el camí. Té l’esclat d’un llamp i el seu vestit és blanc com la neu. En veure’l, els soldats tremolen de por i cauen a terra com morts.Je 491.2

Ah, sacerdots i governants, on és ara el poder de la vostra guàrdia? Uns soldats valerosos, que mai s’han fet enrere davant d’un poder humà, ara són com captius vençuts sense llança ni espasa. El rostre que veuen no és el d’un guerrer mortal; és el del soldat més poderós de Déu. Aquest missatger és qui ocupa el lloc d’on una vegada va caure Satanàs. És el qui va proclamar el naixement de Crist pels turons de Betlem. Quan ell s’atansa, la terra tremola i les hosts infernals fugen. Quan fa rodolar la llosa, sembla com si el cel hagués baixat a la terra. Els soldats veuen que l’enretira com qui mou un còdol. I el senten com exclama: «Surt fora, Fill de Déu! El teu Pare et crida”. Veuen Jesús que surt del sepulcre i proclama: «Jo soc la resurrecció i la vida”. Quan n’ha sortit, les hosts celestials s’inclinen davant del Redemptor, l’adoren i el reben amb cants de lloança.Je 491.3

Un terratrèmol va marcar el moment que Crist lliurà la vida i un altre ha donat fe del moment que, triomfant, ha tornat a pren-dre-la. El Vencedor de la mort i del sepulcre surt de la tomba amb el pas ferm d’un vencedor enmig dels sotracs de la terra, de l’esclat dels llampecs i del rogit dels trons. Quan tornarà a aquest planeta farà «tremolar no solament la terra, sinó també el cel”. ^{1Hebreus 12: 26.} La terra farà «tentines com un embriac, sacsejada com una barraca».^{2Isaïes 24: 19, 20.} «Es fondrà tota l’estelada, el cel s’enrotllarà com un full de paper. Tots els astres es decandiran com es decandeixen les fulles del cep o les figues secallones».^{3Isaïes 34: 4.} «Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet».^{42 Pere 3: 10.} Però el Senyor serà «un refugi per al seu poble, una ciutadella per als d’Israel».^{5Joel 4: 16.}Je 491.4

Quan Jesús va morir els soldats van veure que la terra quedava coberta de tenebres a migdia. En canvi ara, quan ressuscita, veuen l’esclat dels àngels que il·lumina la nit i senten els habitants del cel que, triomfants, canten amb gran goig: «Has vençut Satanàs i el poder de la tenebra i, victoriós, has sotmès la mort!»Je 492.1

Crist surt glorificat de la tomba i la guàrdia romana ho veu. Els ulls dels soldats es claven en el rostre d’Aquell de qui fa tan poc s’havien mofat i rigut. En aquest Ésser glorificat hi reconeixen el presoner que havien vist a la sala del tribunal, a qui li havien encasquetat una corona d’espines. És el mateix que s’estava dret i ferm davant de Pilat i d’Herodes, amb el cos lacerat pel fuet cruel. És el mateix que van clavar a la creu; per qui els sacerdots i els governants, tan pagats d’ells mateixos, sacsejaven el cap tot dient: «Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar».^{6M ateu 27: 42.} És el mateix que, el vespre abans, havien deixat a la tomba nova de Josep d’Arimatea. El decret del cel ha alliberat el captiu. Encara que les muntanyes s’haguessin apilat les unes sobre les altres damunt del seu sepulcre no haurien pogut impedir que en sortís.Je 492.2

En veure els àngels i el Salvador glorificat els guàrdies romans cauen desmaiats, com morts. Quan han perdut de vista la comitiva celestial s’aixequen i se’n van a l’entrada del jardí tan depressa com els ho permeten les cames tremoloses. Fent tentines, com embriacs, corren cap a la ciutat i expliquen a tothom qui es troben pel camí la notícia extraordinària. Quan encara no han arribat al pretori per trobar Pilat, les autoritats jueves ja s’han assabentat de tot el que ha passat i els principals sacerdots i governants els fan cridar per tal de veure’ls ells primer. Els soldats tenen un aspecte estrany. Tremo-lant de por, amb la cara desencaixada i blanca com la cera, donen testimoni de la resurrecció de Crist. Ho expliquen tot tal com ho han vist, perquè no han tingut temps de pensar ni de dir res que no sigui la veritat. Amb to adolorit declaren: «El Crucificat era el Fill de Déu. Hem sentit que un àngel proclamava que és la Majestat del cel i el Rei de glòria”.Je 492.3

La cara dels sacerdots s’assembla a la dels morts. Caifàs prova de dir alguna cosa. Mou els llavis però no en surt ni un sol so. Els soldats són a punt de sortir de la sala del consell quan una veu els atura. Finalment Caifàs ha recuperat l’alè: «Espereu, espereu! No expliqueu a ningú res del que heu vist”.Je 492.4

Aleshores, els sacerdots els ordenen que donin un informe fals: «Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu».^{7M ateu 28: 13} Amb aquest engany els sacerdots es contradiuen ells mateixos. Com pot ser que els soldats diguin que els deixebles han robat el cos mentre dormien? Si fos veritat, com podrien saber-ho? I si es demostrés que els deixebles havien robat el cos de Crist, que potser els sacerdots no serien els primers a condemnar-los? A més, si els sentinelles s’haguessin adormit al costat de la tomba, que potser els sacerdots no s’apressarien a acusar-los davant de Pilat?Je 492.5

Pensar que se’ls pugui acusar d’haver-se adormit mentre feien guàrdia terroritza els soldats. És un delicte que es castiga amb la mort. Val la pena, donar un fals testimoni per a enganyar la població i posar en perill la vida? Que potser no havien estat desperts tota la guàrdia? Per molt bé que els paguin, com se’n sortirien, al judici, si cometen perjuri?Je 492.6

A fi de silenciar el testimoni que tant els espanta, els sacerdots prometen que garantiran la seguretat de la guàrdia dient que Pilat no vol que un informe així vagi de boca en boca. Els soldats romans s’han venut la integritat als jueus a canvi de diners. Han anat a veure els sacerdots sota el pes de la càrrega d’un missatge extremadament desconcertant però cert i en surten carregats de diners i amb un informe basat en una falsedat que els sacerdots han maquinat.Je 493.1

Mentrestant, la notícia de la resurrecció de Crist ja ha arribat a Pilat. Tot i que és responsable d’haver abandonat Crist a la mort, no s’havia preocupat gaire. Si bé és veritat que havia condemnat el Salvador forçat per la situació i amb un cert sentiment de compassió per ell, fins ara no s’ha sentit gens compungit. Ara, en canvi, s’ha reclòs a casa juntament amb la seva família i decidit a no veure ningú. Però els sacerdots aconsegueixen de presentar-se al seu davant. Li expliquen la història que s’han empescat i li diuen que faci ulls grossos a la negligència dels sentinelles. Abans de consentir-hi, ell mateix interroga els guàrdies en privat. Ells, temerosos per la seva seguretat, no gosen ocultar-li cap detall; de manera que Pilat s’assabenta de tot el que ha passat. Finalment, decideix de no continuar més amb la investigació, però des d’ara ja no tindrà pau mai més.Je 493.2

Quan van posar Jesús a la tomba Satanàs se sentia triomfador i ha arribat a pensar que el Salvador no seria capaç de reprendre la vida. Reclamava el cos del Salvador i ha apostat la seva guàrdia al voltant de la sepultura a fi de mantenir Crist presoner. Ara que els seus àngels han fugit de veure com s’atansava el missatger celestial, està furiós. Quan ha vist que Crist sortia triomfant de la tomba ha sabut que el seu regne està abocat al fracàs i que ell mateix haurà de morir.Je 493.3

Quan van fer matar Crist els sacerdots es van convertir en instruments de Satanàs. Ara els té sota el seu poder absolut. Estan empantanegats en un embolic del que no en saben sortir si no és continuant la seva guerra contra Crist. Quan han sentit la notí-cia de la seva resurrecció, han tingut por de l’ira del poble i han tingut la sensació que les seves vides estan en perill. Només els queda una única esperança: demostrar que Crist era un impostor negant que hagi res-suscitat. Han subornat els soldats i s’han assegurat el silenci de Pilat. Han escampat arreu els rumors falsos. Però hi ha testimo-nis a qui no poden tapar la boca. Molts han sentit el relat que els soldats han fet de la resurrecció de Crist. Alguns dels difunts que han sortit dels sepulcres juntament amb Crist s’han aparegut a molts i han proclamat que ha ressuscitat. Molts que els han vist han sigut portats als sacerdots, que n’han escoltat les declaracions. Els sacerdots i els governants temen de continu que s’arribin a trobar cara a cara amb Crist, tret que sigui mentre caminen pel carrer o s’estan en la privacitat de casa seva. Tenen la sensació que no estan segurs. Els cadenats i els forrellats són una protecció ridícula contra el Fill de Déu. Nit i dia tenen davant seu la terrible escena on criden: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!» ^{8Mateu 27: 25.} Aquest record no se’ls esborrarà mai més de la memòria. Mai més podran posar tranquils el cap sobre el coixí.Je 493.4

Després que l’àngel ha dit: «El teu Pare et crida”, Crist ha sortit de la tomba per la vida que té en ell mateix. Així queda provat que quan va declarar: «Dono la vida i després la recobro. [...] Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la»^{9Joan 10: 17, 18.} deia la veritat. Ara s’ha complert la profecia que havia anunciat als sacerdots i als governants: «Destruiu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré».^{10Joan 2: 19.}Je 493.5

Davant de la tomba oberta de Josep d’Arimatea, Crist, triomfant, ha proclamat: «Jo soc la resurrecció i la vida». Només la Deitat pot pronunciar aquests mots. Tots els éssers creats viuen per la voluntat i pel poder de Déu. Són recipients que depenen de la vida de Déu. Des del serafí més encimbellat fins a l’ésser animat més humil, tots reben el sosteniment de la Font de la vida. Només qui és un amb Déu pot dir: «Tinc el poder de donar la vida i de reprendre-la”. Perquè és diví, Crist té el poder de destruir les cadenes de la mort.Je 494.1

Crist ha ressuscitat d’entre els morts com a primícia dels qui han dormit. És l’antitipus de la garba agitada i la seva resurrecció s’ha produït el mateix dia que cal presentar-la davant del Senyor. Aquesta cerimònia simbòlica s’ha repetit durant més d’un millenni. De tots els camps es recollien les primeres espigues de blat segat i, quan el poble pujava a Jerusalem en ocasió de la Pasqua, el sacerdot agitava davant del Senyor la garba de les primícies com a ofrena d’acció de gràcies. La falç no entrava a segar ni s’aplegava el gra fins que s’havia oficiat aquesta cerimònia. La garba dedicada a Déu representava tota la collita. Per aixó, la primícia de Crist representa la gran collita espiritual que s’aplegarà per al regne de Déu. La seva resurrecció és símbol i garantia de la resurrecció de tots els justos morts. «Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que gràcies a Jesús Déu s’endurà amb ell els qui han mort”. ^{111 Tessalonicencs 4: 14.}Je 494.2

Crist no és l’únic que ha ressuscitat. L’han acompanyat una multitud de captius del sepulcre. El terratrèmol que es va pro-duir en la seva mort en va obrir les tombes. Quan ha ressuscitat, n’han sortit amb ell. Són els que havien sigut col·laboradors de Déu i havien donat testimoni de la veritat encara que els costés la vida. Ara seran testimonis d’Aquell que els ha ressuscitat.Je 494.3

Durant el seu ministeri, Jesús havia ressuscitat algún mort: el fill de la vídua de Naín, la filla del governant i Llàtzer. Però en aquests casos no estaven revestits d’immortalitat: encara estaven subjectes a la mort. Ara, en canvi, els qui han ressuscitat en el moment que Crist ha tornat a la vida ho han fet per a la vida eterna. Han ascendit juntament amb ell com a trofeus de la seva victòria sobre la mort i el sepulcre. En paraules de Crist: «Ja no són captius de Satanàs: els he redimits. Els he fet sortir de la tomba com a primícies del meu poder perquè estiguin amb mi allà on jo soc i que mai més vegin la mort ni pateixin tribulacions”.Je 494.4

Tots ells han anat a la ciutat. S’han aparegut a molts tot declarant: «Crist ha ressuscitat; i nosaltres amb ell». Així ha quedat immortalitzada la sagrada veritat de la resurrecció. Els sants ressuscitats han donat testimoni de la veracitat de la profecia: «Que visquin els teus morts, Senyor, que ressuscitin les seves despulles! Vosaltres que jaieu a la pols, desvetlleu-vos i crideu de goig: la teva rosada, Senyor, és rosada de llum, i el país de les ombres infantarà».^{12Isaïes 26: 19.} Je 494.5

Per al qui creu, Crist és la resurrecció i la vida. El nostre Salvador restaura la vida que es va perdre amb el pecat, perquè té vida en ell mateix per a sadollar qui li plagui. Està investit del dret de donar la immortalitat. Reprèn la vida que va lliurar com a humà i la dona a la humanitat. «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir»,^{13Joan 10: 10.} declara. «El qui begui de l’aigua que jo li donaré mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font de vida eterna».^{14Joan 4: 14} «Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia”. ^{15Joan 6: 54}Je 494.6

Per al qui creu, la mort no passa de ser un assumpte menor. Crist en parla com si només fos un moment breu: «Els qui guar-den la meva paraula no veuran mai la mort. [...] Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort”. ^{16Joan 8: 51, 52.} Per al cristià la mort no és més que un son, un instant de silenci i foscor. La vida està protegida amb Crist en Déu i «quan apareixerà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria».^{17Colossencs 3: 4}Je 495.1

Els morts han sentit la veu que clamava des de la creu: «Tot s’ha complert!” Ha travessat els murs dels sepulcres i ha convocat els qui hi dormien. Així serà també quan Crist parli des del cel. Amb la resurrecció del Salvador només es van obrir unes quantes tombes. En canvi, quan vingui per segona vegada tots els morts preciosos sentiran la seva veu i ressuscitaran per a vida immortal i gloriosa. Aquest mateix poder que ha res-suscitat Crist ressuscitarà la seva església i la glorificarà amb ell per damunt de tots els principats, de totes les potestats i de qualsevol nom que sigui pronunciat; no només en aquest món, sinó també en el món a venir.Je 495.2